Resultats de la cerca

Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí

La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà

Traduí al català, a instàncies de Jaume, comte d’Urgell i germà de Pere el Cerimoniós, el De Regimina principum , d’Egidi Colonna, amb el títol de Lo llibre del regiment dels prínceps , imprès el 1480 i el 1498 l’obra va acompanyada d’un glossari de mots no usats en el llenguatge corrent, interessant per a l’estudi de l’assimilació de cultismes

Prengué l’hàbit dominicà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1494, d’on fou professor 1502-03 El 1505 fou assignat al convent de Puigcerdà per a ensenyar-hi teologia Estudià a Pavia 1507 i a París, on rebé el títol de mestre en teologia 1511 Destinat a la ciutat de Mallorca 1512, el 1513 fou elegit prior del convent de Barcelona i el 1523 fou assignat com a professor de teologia al de València Publicà uns comentaris a les Opera logicalia de Tomàs d’Aquino Isagoge ad categorias Aristotelis atque peryarmenias Barcelona, 1514

De família noble, estudià a Viena i a Roma, on entrà 1567 a la Companyia de Jesús, sota el guiatge de sant Francesc de Borja, però morí pocs mesos després Fou canonitzat el 1726 La seva festa se celebra el 13 de novembre

Fou assassinat per ordre de Boleslau II de Polònia, el qual havia excomunicat Fou canonitzat el 1253 La seva festa se celebra l’11 d’abril

Canonge de Barcelona 1881, el 1894 esdevingué bisbe de Terol, on promogué i finançà diverses institucions benèfiques Publicà un Manual novísimo de piedad i traduí al castellà el Kempis

Capellà de la diputació del general, de València Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze

És autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, com també d’uns Cánticos al Todopoderoso i d’algunes poesies en català, textos tots ells inèdits

El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadriennal el 1637 El 1641, arran de la guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb uns altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui Fou general de la Congregació de Valladolid 1645-49, bisbe d’Urgell 1660-64 i arquebisbe de Tarragona 1664-79 Convocà tres concilis provincials 1664, 1670, 1678, treballà per la impressió de les constitucions dels…