Resultats de la cerca

Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la companyia catalana establerta…

Religiós dominicà, general del seu orde 1296-98, fou nomenat cardenal i bisbe d’Òstia 1298 Elegit papa en morir Bonifaci VIII, del qual fou partidari, es mostrà pacificador entre les faccions del pontificat anterior absolgué els cardenals Colonna i perdonà Felip IV de França, però excomunicà Guillaume de Nogaret Protegí els ordes mendicants Fou beatificat per Climent XII el 1736

Elegit pel partit antigermànic, la seva elecció no fou reconeguda per sant Pere Damià ni per la majoria dels cardenals, que el deposaren el 1059 per això sovint no és considerat legítim

Successor de Joan XIX, que era oncle seu, pertanyia a la família comtal de Tuscolo, que donà set papes i que afavoria la influència imperial sobre el pontificat A vint anys, amb suborn, fou elegit papa 1032 A causa de la seva vida dissoluta fou expulsat de Roma Finalment, es retirà al monestir de Grottaferrata 1046, on morí

Amb la collaboració d’Enric II d’Alemanya deposà Gregori, pretendent a la seu pontifícia Celebrà el sínode de Pavia 1022 i prestà ajut a Odiló, abat de Cluny, per a la reforma monàstica Intervingué en diversos afers catalans, com l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses i la creació d’un bisbe efímer a Besalú 1017, a precs del comte Bernat Tallaferro Hagué d’excomunicar 1021 alguns comtes catalans invasors dels béns de Sant Pere de Rodes, per causa de les queixes de l’abat d’aquest monestir, que li adreçà una carta Concedí butlles d’exempció a alguns monestirs catalans, com el…

Fou elegit per la facció dels comtes de Tuscolo i sostingut per l’emperador Otó II Amb assistència d’aquest, convocà dos sínodes per a la reforma de les esglésies romana i germànica, i confià la difusió dels decrets del sínode de Roma 981 al bisbe Miró Bonfill de Girona Entre el 974 i el 979 concedí privilegis a alguns monestirs catalans i a la canonja de Santa Maria de Besalú, fundada per Miró Bonfill, a canvi d’un cens a la Seu Apostòlica El 978, per mitjà de dues butlles, confirmava l’elecció de Frujà com a bisbe de Vic, d’obediència narbonesa, contra Guadall, nomenat bisbe pel metropolità…

Concedí a Eldesind, abat de Rodes, un privilegi de confirmació de béns i d’exempció per al monestir Morí escanyat a la presó de Castel Sant'Angelo, on l’havia reclòs la facció dels Crescenzi, germans del papa anterior, Joan XIII, i rivals seus

El mateix any de l’elecció fou deposat per Otó I i bandejat a Hamburg, on morí

El 901 atorgà la corona imperial a Lluís, rei de Provença Lluità contra la perversió dels costums, fomentada per les faccions romanes

Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques