Resultats de la cerca

Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans Posteriorment, al segle XIV…

Traslladat des de petit a Barcelona, ingressà a l’orde dels escolapis Després d’uns quants anys a Cuba, on tingué oportunitat de conèixer l’esport del bàsquet i fins i tot el seu creador, retornà a Catalunya i introduí el bàsquet entre els alumnes de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona 1922, com a mitjà pedagògic de formació dels joves alumnes i antics alumnes, i amb ells formà el primer club de bàsquet, el Laietà Bàsquet Club Organitzà partits amistosos amb altres entitats i també el primer Campionat de Catalunya, disputat el 1923 Fou, igualment, un dels precursors de la primera…

Volia una escola que donés al poble la llengua, la coherència de la raó, el sentit del valor del temps i la consciència de classe oprimida Entre d’altres obres, publicà Esperienze pastorali 1958 i Lettera a una professoressa 1967

Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana

Ingressà en el convent de Llutxent Vall d’Albaida i professà en el de Chinchilla Múrcia Fou primer prior del convent de Gotor, i del de Montalban Traslladat a València, fou elegit prior, vicari de la província i, finalment, provincial Fundà el convent de Llombai, i escriví algunes obres religioses en llatí El 1585, hom n'inicià el procés de beatificació

Mobilitzat a la fi de la Segona Guerra Mundial, fou deixeble de Karl Rahner , en el Lexikon für Theologie und Kirche ‘Diccionari enciclopèdic de teologia i eclesiologia’, 1957-68 del qual collaborà Es doctorà en filosofia el 1952 a la Universitat d’Innsbruck Ordenat sacerdot el 1954, el 1961 es doctorà en teologia Professor a la Universitat de Münster fins a la jubilació 1993, fou consultor del secretariat papal per als no-creients 1968-73 Impulsà el diàleg entre catòlics i marxistes i fou un dels principals impulsors a Alemanya de l’esperit de renovació del concili II del Vaticà ,…

Les seves obres palesen la influència de Plató, Climent d’Alexandria i Orígenes, tot i ésser antiorigenista El seu Symposion o ‘Banquet sobre la virginitat’ influí molt en l’ascesi posterior La seva festa se celebra el 18 de setembre

La seva festa se celebra, conjuntament amb la de Ciril El 1985 Joan Pau II proclamà ambdós sants patrons d’Europa La seva festa se celebra el 14 de febrer

Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña

Vida i obra Especialista en història social i cultural de la Illustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar Cursà estudis d’ensenyança mitjana al Seminari Metropolità de València 1944-56 i universitaris a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma 1961-66 sota el magisteri dels professors Batllori, Ricardo García Villoslada i Kempf, i obtingué, en finalitzar la carrera, la Medalla d’Or d’aquesta universitat L’any 1966 defensà la seva tesi doctoral en història de l’Església, titulada Ilustración y reforma de la Iglesia Pensamiento regalista de D…