Resultats de la cerca

Prior de la cartoixa de Valldemossa 1505-26, on ingressà el 1484, en 1495-96 defensà els interessos de la casa a la cort Assistí als capítols generals de l’orde del 1506, del 1508 i del 1516 fou elogiat per la bona administració i féu millores a la cartoixa El 1521, de tornada de Roma, on havia anat per qüestions de la casa, entrà a la ciutat de Mallorca, en plena guerra de les Germanies, i, si bé fou primer acceptat per ésser fill de menestrals, n'hagué de fugir als crits de “muira lo mal frare” la cartoixa quedà pràcticament desmantellada El 1526 anà a la cartoixa de Nàpols Tornà a Mallorca…

Prengué l’hàbit de sant Agustí a València Explicà teologia a la Universitat de París i el Mestre de les Sentències a València Vers el 1320 fou nomenat prior del convent de Sant Agustí de València més endavant fou definidor i el 1329 provincial de l’orde El 1333 i el 1335 formà part de juntes de teòlegs constituïdes a Avinyó pels papes Joan XXII i Benet XII Fou bisbe d’Osca 1336-45, de Barcelona 1345-46 i de Tortosa 1346-48 Pere el Cerimoniós el nomenà ambaixador prop dels reis de França i de Mallorca el 1341, i el 1343 acompanyà el cardenal de Rodés Bernat d’Albi en l’ambaixada que el papa…

Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276 com a…

És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el…

Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premonstratenc de Vallclara Priorat Extingit aquest monestir 1158, anà al Montmalet Vilanova de les Avellanes, on, amb la protecció del comte Ermengol VII d’Urgell, fundà 1166 un monestir, que a la seva mort es refongué amb el veí de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Fou venerat com a beat a l’església de Bellpuig, fins el 1835, i a la capella-cova de Montmalet, on hom creu que visqué

Fou missioner a les Filipines i al Japó Satzuna, Fixen i Nagasaki i morí martiritzat És autor d’una Historia eclesiástica de los sucesos de la cristiandad del Japón 1633 Fou beatificat el 1867

Assistí als concilis de Tarragona 516 i de Girona 517 Pel fet de trobar-se Cotlliure Caucoliberi al costat d’Elna, al límit de la Tarraconense, féu suposar erròniament que havia estat bisbe d’Elna o de Cotlliure i nascut a Tarragona Ha estat confós, a més, amb el bisbe Orienci d’Auish Gascunya mort vers el 445, poeta i ambaixador de Teodoric

Ordenat de sacerdot 1850, i doctor en dret, fou vicari capitular i governador eclesiàstic a Santiago Cuba, on després de la revolució del 1868 estigué empresonat uns quants mesos per desobediència al govern espanyol Fou bisbe d’Almeria 1876-86

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695 Fou nomenat definidor de l’ordre Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña 1698, per la qual cosa fou empresonat Escapà i es refugià a França El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación 1702, però la guerra de Successió n'impedí la tramitació Aleshores fixà la residència a Perpinyà