Resultats de la cerca

L’any 858 els monjos Usuard i Odilard traslladaren les despulles d’Aureli, Natàlia i Jordi a Saint-Germain-des-Prés de llur viatge en restà escrita pel monjo contemporani Aimoí el De translatione martyrum Georgii monachi, Aurelii et Nathalie ex urbe Corduba Parisios , important per a la història comtal catalana Aureli i els seus companys són venerats com a sants per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 27 de juliol

Rebé una formació elemental a causa, en part, de la seva constitució malaltissa començà a Banyoles el 1916 una obra d’ajuda parroquial i d’assistència a la joventut, coneguda per Casa Nostra El 1931 formà definitivament la primera comunitat femenina, que prengué en principi la forma jurídica de pia unió La seva actuació fou objecte de gran controvèrsia, especialment entre autoritats eclesiàstiques La Santa Seu aprovà la fundació com a institut secular el 1962 Deixà establerta la institució a diverses diòcesis catalanes, castellanes, italianes i franceses

Professor de teologia sistemàtica a Lund 1913 i bisbe de Strängnäs 1933-52, fou el teòleg més important de l’església sueca després de Nathan Söderblom, de qui fou deixeble Tingué un paper rellevant en la relació entre luteranisme i anglicanisme

El 855 anà a València a fi de recollir el cos que creia que era de sant Vicenç màrtir i de traslladar-lo a Castres El seu testimoniatge inspirà la Inventio sive translatio Beati Vincentii levitae , escrita per Aimoí de Saint-Germain-des-Prés

Gran mestre de l’orde de Sant Joan 1476, defensà 1480 Rodes contra les forces otomanes Hostatjà després 1482 Ǧem, germà de Baiazet II Davant les pressions d’Innocenci VIII 1486 consentí que Ǧem fos transferit a Roma, a canvi del cardenalat concedit el 1489 i de la unió a l’orde de Sant Joan dels ordes del Sant Sepulcre, de Betlem, de Natzaret, etc Fou nomenat per Alexandre VI comandant en cap de la futura croada Expulsà els jueus de Rodes

La seva actuació com a bisbe de Vic es troba àmpliament documentada concessions per part del comte de Barcelona, Borrell, d’alguns castells, com el de Tous 970, i consagracions d’esglésies, com la del monestir d’Arles 968 El comte Borrell confià Gerbert a Ató, que li ensenyà les ciències del quadrivi, en especial les matemàtiques Borrell i Ató, el 970, emprengueren un viatge a Roma i s’endugueren Gerbert, el qual fou retingut pel papa Joan XIII En un moment que tota la vida catalana s’anava deslligant del domini franc el comte i el bisbe aprofitaren l’ocasió i aconseguiren, mitjançant cinc…

Bisbe de Vercelli des de l’any 924, es destacà per la seva obra reformadora, tant pastoral com escrita en el Libellus de pressuris ecclesiasticis contra els abusos de l’intervencionisme feudal en l’Església És autor d’una Expositio in epistulas Pauli , i hom li discuteix la paternitat del Polypticum , editat per primera vegada el 1768 i que és un tractat de filosofia moral

Abat de Reichenau 888-913, arquebisbe de Magúncia 891-913 canceller de l’imperi germànic, el 905 renuncià a l’abadia d’Ellwagen, que posseïa des del 889 Conseller de l’emperador Arnulf, l’acompanyà a Roma el 894 i el 896 aquest darrer any hi rebé el palli del papa Formós Padrí i tutor del fill d’Arnulf, Lluís IV, intervingué en el govern durant la seva minoritat i en rebé el monestir de Lorsch Extingits els carolingis a la mort de Lluís IV 911, Ató contribuí a mantenir la unitat del regne i igualment a l’elecció de Conrad I, que ell coronà Inicià la construcció de l’església de Sankt Georg de…

Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic

Professà a Barcelona el 1609 Fou mestra de novícies i abadessa a Saragossa i a Múrcia Els seus nombrosos escrits, inèdits, mostren un bon coneixement del llatí i de la Bíblia Ha estat anomenada “la mística del breviari” per raó de la seva espiritualitat centrada en la litúrgia Fou beatificada per Joan Pau II el 1982