Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Josep Amengual i Hernández
Cristianisme
Ardiaca de la seu de Mallorca.
El 1824 fou nomenat jutge d’una comissió militar que entenia sobre causes d’eclesiàstics, més tard secretari del bisbe Pedro González Vallejo i, del 1847 al 1848, vicari capitular Es féu famós pels seus sermons i panegírics, sovint de personatges absolutistes Deixà una biografia panegírica de Ramon Llull 1847
Ambrosiaster
Cristianisme
Nom amb el qual és designat l’autor desconegut d’uns comentaris a les 13 epístoles de sant Pau escrits vers l’any 370 i que primitivament foren atribuïts a Ambròs de Milà.
Probablement també és autor de Quaestiones Veteri et Novi Testamenti i Mosaicarum et Romanarum legum Collectio
Ambròs Autpert
Cristianisme
Abat de Volturno (Campània).
Escriptor eclesiàstic A més d’alguns sermons, té una obra cèlebre Conflictes vitiorum et virtutum, i probablement una regla monàstica
Ambròs
Cristianisme
Bisbe de Milà.
Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li lliurar als…
George d’Amboise
Història
Cristianisme
Cardenal i home d’Estat francès.
Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb Florència i…
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,
Amat de Montecassino
Cristianisme
Monjo de Montecassino.
Famós per la seva Història dels normands , obra en vuit llibres, perduda durant molt de temps, fins el 1835, que fou publicada És la font històrica més important sobre els normands i llurs emigracions
Amand
Cristianisme
Monjo de Yeu i bisbe.
Consagrat el 630 però sense diòcesi, tanmateix, el 646 sembla que fixà la seva seu a Tongeren-Maastricht, bé que per pocs anys Fou l’evangelitzador de Bèlgica i el propagador del monacat tant a la Gàllia com als països nòrdics La seva festa se celebra el 6 de febrer
Amalric de Bène
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof francès.
Defensà un panteisme i la inexistència de l’infern El sínode de París del 1210 el condemnà per heretgia, i deu dels seus deixebles foren cremats
Arnau Amalric
Cristianisme
Abat de Poblet (1196-98); fou també abat general del Cister.
L’any 1204 Innocenci III el nomenà legat pontifici per reprimir l’heretgia albigesa Inicialment la seva preocupació pastoral el portà a cridar monjos del Cister per predicar entre els heretges, però després, convertit en cap suprem de la host croada, fou molt dur en la repressió, i a la seva gestió hom deu en part que Simó de Montfort fos nomenat cap militar de la croada Creat arquebisbe de Narbona 1212, ell mateix s’erigí en duc de la ciutat i s’enfrontà amb les tropes de Montfort, el qual ell havia excomunicat Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 juntament amb 100 cavallers…