Resultats de la cerca

Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou designat regent…

Llicenciada en medicina a la Universitat de Barcelona 1990, en 1992-95 féu la residència a la Universitat de l’estat de Nova York de Buffalo Posteriorment obtingué un màster en teologia per la Harvard Divinity School 1997 Especialitzada en salut pública, el 2001 obtingué el Diploma d’Estudis Avançats en aquesta especialitat, i el 2004, el  doctorat per la Universitat de Barcelona El 1997 ingressà al monestir de Montserrat, i hi professà els vots l’any 2003 Llicenciada 2005 i doctorada 2008 en Teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, ha dut a terme cursos de postdoctorat a la…

Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el…

L’any 1970 ingressà a la Companyia de Jesús i set anys més tard fou ordenat de sacerdot Fou director de l’Escola de l’Esplai de Barcelona 1972-80, secretari de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai 1976-79 i president de la mateixa entitat 1979-80 També exercí el càrrec de director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya 1980-89 i de secretari general i canceller de l’arquebisbat de Barcelona 1996-2000 L’any 2005 fou nomenat secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya President de la Fundació de l’Institut Químic de Sarrià 2010, el 2014…

Expert en diàleg interreligiós i en espiritualitat És professor de teologia espiritual a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat És autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio 2001,  Escletxes de Realitat Religions i revelació 2007, El desig essencial 2009,  Voces de la mística I 2009,  El Crist interior 2010,  Vers un temps de síntesi 2011,  Voces de la mística II 2012,  Nómadas del Absoluto 2012,  Sed de Ser  2013,  Déu sense Déu Una confrontació 2016, amb Josep Cobo, …

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona 1986, es doctorà l’any 1993 Durant els seus anys d’estudiant s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona  i participà, per exemple, en la Caputxinada del 1966 A partir del 1971 milità en l’organització Cristians pel Socialisme en l’organització internacional catòlica Pax Christi  1974-90, i, des del 1981, en l’associació Justícia i Pau de Barcelona, que presidí 2001-14 L’any 1997 també participà en la creació de l’Associació Catalana de…

Professà a Barcelona el 1774, i se n’anà al Perú el 1784, on estigué fins el 1822 Fou president de les missions de l’Ucayali de l’estat de Colegio de Ocopa El 1799 fundà la missió de Cocabambilla, del Colegio de Moquegua Explorà les riberes de l’Ucayali i del Sarayacu Deixà escrites relacions i diaris de viatge del 1790 al 1794

Estudià dret a Barcelona i el 1867 entrà a la Companyia de Jesús A causa de la revolució del 1868 emigrà al Llenguadoc i a Provença, on féu els estudis Exercí el professorat de metafísica, ètica i teologia a València 1876, a Veruela 1878, a Tortosa 1886 i a Sarrià, on edità el seu notable Cursus theologicus Publicà vuit tractats de teologia, en llatí, a més d’articles en castellà

Monjo el 1520, fou elegit abat per al trienni 1559-62 i reelegit el 1566 i 1568-70 es retirà, poc abans del termini d’aquest segon període de govern, a l’ermita de Sant Dimes, en la qual morí Construí l’actual basílica del santuari sobre els fonaments del nou monestir aixecats en temps dels Reis Catòlics i deixà manuscrits un tractat sobre la retribució de la vida eterna i diverses biografies de monjos, entre les quals la de Joan Chanon, confés i primer director espiritual d’Ignasi de Loiola

Fill de Borrell i d’Ingilrada, nobles osonencs, fou nomenat bisbe a instàncies del comte Ramon Borrell i del bisbe Salla d’Urgell Corroborà la donació de les esglésies d’Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona 1012 Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d’Oló, dit després de Mediona, l’administració dels béns i castells de la Segarra Calaf adjudicats pel comte de Barcelona a l’església de Vic Benet VIII li confià, juntament amb l’abat Oliba, l’expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses Morí de tornada d’una expedició a les…