Resultats de la cerca

Defensà l’arrianisme extrem, cosa que li valgué la deposició al concili de Sàrdica 343 Proposà la fórmula homoiúsios és a dir, ‘el fill és només semblant al Pare’ acceptada als sínodes de Selèucia 359 i Constantinoble 360 Obligat per l’emperador Jovià a signar 363 el credo de Nicea, retornà, però, a l’arrianisme pur i fou deposat novament el 365 Escriví comentaris a l’Eclesiastès i a d’altres llibres bíblics, dels quals només es conserven fragments Un grup de teòlegs seguidors seus, durant algun temps 357-361, s’anomenaren acacians

Deixeble de Joan Damascè, polemitzà contra els dogmes de l’islam i contra la iconoclàstia Fou el primer escriptor cristià que usà l’àrab en matèria religiosa

Deixeble a Dénia del qui fou cadi de València al-Waqašī, de qui heretà la cultura enciclopèdica Recorregué Al-Andalus i el nord d’Àfrica L’any 1095 es trobava a Alexandria, d’on fou expulsat per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zírides de Tunis, on fou molt ben acollit És autor de nombroses poesies i d’una obra de música La seva obra filosòfica Taqwīm al-Diḥn ‘Rectificació de la ment’ recull la lògica dels quatre primers llibres de l' Organon aristotèlic i de l' Isagoge de Porfiri i tracta de la demostració des d’un punt de…

Es graduà en teologia a la Universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe Tomás de Villanueva Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura Fou director espiritual de santa Catalina Tomàs i Gallard Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593 Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomás , en castellà

Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau, darrer vescomte català de Castellbò, mort el 1226 La condemna fou feta, malgrat que Arnau s’havia reconciliat amb l’Església, possiblement a conseqüència de la insubordinació dels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, feudataris, per Andorra, de la mitra d’Urgell

Es dedicà als estudis bíblics Atreia fortament els laics amb la seva predicació Acusat d’anar contra la moral i la teologia, fou empresonat per cinc anys, fins que el seu bisbe el rehabilità Molt venerat al seu país, fou canonitzat per l’Església ortodoxa russa el 1549

Autor de nombrosos sermons on critica amb agudesa i sovint amb mordacitat els vicis i febleses de la societat del seu temps Sobresortí també com a escriptor barroc Judas der Ertzschelm 1685-95, Geistlicher Kramladen ‘Quincalleria espiritual’, 1709, etc

Ajudà la reforma de Cluny cluniacenc , defensà l’autoritat papal i ensems la llibertat dels monestirs Morí en intentar d’apaivagar una revolta ocasionada per la reforma del convent de La Reula La seva correspondència és una valuosa font per a l’estudi de les relacions entre França i el papat durant el regnat de Robert el Piadós

S'escapà de la matança que féu Saül contra els sacerdots de Nob, i cercà refugi en David Aquest el nomenà summe sacerdot, però, mort David, caigué en desgràcia en sostenir Adonies contra Salomó Fou destituït i deportat a Anatot