Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…

Als Països Catalans hi ha nombroses capelles dedicades en honor seu Àneu Pallars Sobirà, Cabassers Priorat, Molló Ripollès, Riner Solsonès, Eivissa A Barcelona és venerada a l’església de Sant Just Era advocada com a patrona de la bellesa femenina o per a obtenir aquesta gràcia per això la seva festa tenia un caire d’exhibició de bellesa La seva festa se celebra el 5 d’agost

És una talla policromada de fusta de noguera, de 56 cm d’alçada, que representa Maria com a MaredeDéu en majestat i com a tron de saviesa Presenta algunes característiques poc freqüents en les imatges romàniques, com ara els cabells i les orelles al descobert, o la mà esquerra a l’espatlla de l’infant, sostingut amb la mà dreta L’any 2000 fou restaurada en profunditat Datada entre el final del segle XI i el principi del XIII, com totes les marededeus trobades, probablement fou amagada per…

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…

Lector a Wittenberg, hi explicà els Loci Comunes de Melanchthon El 1554 es traslladà a Brunsvic, on fou pastor Escriví en defensa de la doctrina eucarística de Luter Repetitio sanae doctrinae de vera praesentia , 1581 i contra el concili tridentí Examen concilii tridentini , 1565-73 Treballà per la unió entre els luterans i per la conciliació entre la doctrina de Luter i la de Melanchthon La seva obra principal, Loci theologici , fou publicada el 1591

El seu cognom, Vlacič , fou llatinitzat en la forma Flacius Franciscà a Venècia, s’adherí al luteranisme 1539 i es destacà com a professor de Wittenberg Home polèmic i fidel a l’ortodòxia luterana, s’enfrontà amb Melanchthon i atacà durament els catòlics Dirigí les Centúries de Magdeburg

L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Monjo cartoixà, residí a la cartoixa de Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins el 1835 Deixà una traducció castellana del  Blanquerna de Ramon Llull, que resta inèdita, i algun treball hagiogràfic en castellà, com la Vida de la venerable sor Eufrasia Mir inèdita, conservada en un manuscrit del 1646, una religiosa jerònima de Palma

Framenor de l’observança de sant Francesc, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde Fou confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons el Magnànim, per encàrrec de la qual redactà un tractat en prosa de caràcter doctrinal intitulat Exercici de la Santa Creu 1446, imprès, en versió modernitzada, a Mallorca l’any 1683 per Francesc Oliver Bibliografia Hillgarth, JN 1964 “Some Notes on Lullian Hermits in Majorca saec XIII-XVII” Studia Monastica , VI