Resultats de la cerca

Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb el justícia d…

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell

Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es feu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses revistes…

Dominicà 1664 Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilullians esdevinguts el 1699 fou exiliat de Mallorca Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lullista, en especial contra les Disertaciones 1699 del jesuïta Jaume Costurer La gallina orba que cerca les mentides contingudes en una apologia lulliana , i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic El…

Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà arquebisbe…

Religiós franciscà d’ideologia absolutista, lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles 1811, Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz 1813, i el Diccionario crítico-serio 1813, en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després En aquest període publicà, amb el pseudònim d’ El Filósofo Arrinconado , una collecció de Cartas 1822-23 en…

D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…

Entrà al convent de Jesús de ciutat de Mallorca 1553, d’on fou enviat al collegi de Santa Maria del Pi Gandia S'ordenà de sacerdot a València, on inicià la seva tasca de predicador De tornada a Mallorca, fou professor de filosofia, teologia, Sagrada Escriptura i d’hebreu Fou tres triennis provincial de l’orde 1578-81, 1591-93 i 1604-06 Proposat per a diversos càrrecs, entre els quals per a bisbe de Mallorca, hi renuncià sempre per humilitat Fou molt famós com a predicador i se li atribuí el do de profecia S'instà el seu procés de beatificació Deixà obres manuscrites de Sagrada Escriptura i…

Morts la muller i els fills, tancà el seu comerç de teixits de llana i reprengué, a la Universitat de València, els estudis d’humanitats 1568-70 Allà entrà a la Companyia de Jesús com a germà coadjutor el 1571 i fou enviat tot d’una al collegi de Monti-sion de Mallorca, on fou porter fins a la mort Entre els qui cercaren la seva direcció espiritual cal esmentar Pere Claver i el lloctinent Carles de Coloma i de Melo Cregué que Déu li havia revelat que el seu rector pare Joan Rico 1592-95 havia desmerescut davant seu perquè, essent valencià, havia predicat en castellà a l’església de la…

Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora 1642-43 Bisbe de…