Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Marcelo González Martín
Cristianisme
Eclesiàstic.
Essent canonge de Valladolid, fou nomenat bisbe d’Astorga, i el 1966, arquebisbe de Barcelona Aquest nomenament desencadenà una campanya en contra d’abast internacional hom esperava un bisbe autòcton La Santa Seu, molt pressionada, el traslladà a Toledo 1971 i el 1972 fou designat cardenal
Joan González i Pastor
Cristianisme
Pastor evangèlic, de tradició baptista.
Investigador de la tradició protestant als Països Catalans, escriví El refugi 1966, El protestantisme a Catalunya 1969 i Un segle de protestantisme a Catalunya 1970
Guillem Gonyalons
Cristianisme
Eclesiàstic austriacista.
Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic
Bernardino Gómez Miedes
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Residí deu anys a Roma fou canonge de la seu de València i bisbe d’Albarrasí 1585 Publicà De vita et rebus, gesti Jacobi Primi, regis Aragonum 1582, que traduí al castellà 1584, i Epitome seu compendium constitutionum sanctae metropolitanae ecclesiae valentinae 1582
Vicent Gomes i Corella
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cristianisme
Cronista, traductor i poeta.
Religiós dominicà 1581, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort…
, ,
Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’afusellament de…
Isidre Gomà i Civit
Cristianisme
Biblista.
Nebot del cardenal Gomà Canonge lectoral de Barcelona 1948, professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona 1942 i de la facultat de teologia 1967, fou secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 És autor d’un notable estudi El Evangelio según San Mateo 1966 i 1976 i d’un comentari al Magnificat 1982 Posteriorment publicà Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales 1988
Dionís Goimes
Cristianisme
Eclesiàstic.
Durant la guerra dels Segadors lluità a favor del domini francès al Rosselló els seus atacs armats als castellans foren recompensats per La Mothe, amb el càrrec vitalici de capellà del castell de Perpinyà
Godescalc
Literatura
Cristianisme
Monjo, teòleg i poeta en llengua llatina.
Fou ofert pel seu pare a l’abadia de Fulda, on, en arribar a la majoria d’edat, fou obligat a professar contra la seva voluntat per l’abat Ràban Maur Fugí de Fulda i obtingué la dispensa de vots 829 però, obligat de nou a prendre l’hàbit, entrà al monestir d’Orbais Les seves doctrines sobre la Trinitat i sobre la predestinació foren refutades per Ràban Maur i condemnades a Magúncia 848 i a Quierzy 849, i en foren cremats els manuscrits Deposat de la dignitat sacerdotal, romangué pres al monestir d’Hautvilliers La major part de les seves obres s’ha perdut
Josep Goday i Misser
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Escriví nombroses poesies, a l’estil del Rector de Vallfogona, que no es conserven és autor també d’una Doctrina per a pàrvuls i d’un Tractat de moral cristiana , a més de diverses peces teatrals de caràcter costumista