Resultats de la cerca

Estudià gramàtica, filosofia i teologia a València Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot, Tomàs Agustí Sales i…

Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona…

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran…

Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma Deixà la Companyia, i durant la guerra civil de 1936-39 fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda Publicà, només amb inicials, Montserrat 1938, rèplica, amb bons fonaments bíblics i patrístics, a la carta collectiva de l’episcopat espanyol A l’exili exercí un apostolat popular i publicà Als catalans 1944, antecedent breu de Lletres catalanes 1946, vast programa de reorganització de Catalunya i de l’Església catalana

Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat , que adreçà…

Diputat a les corts espanyoles del 1822, defensà l’autonomia de Cuba i l’abolició de l’esclavitud Condemnat a mort pels absolutistes, s’exilià a Nova York 1824, on publicà la revista El Havanero 1824-25, en defensa de les idees secessionistes El 1839 fou nomenat vicari apostòlic de Nova York

Fill de Casimir IV de Polònia i d’Elisabet d’Habsburg Disputà, sense èxit, a Maties Corví la corona d’Hongria Canonitzat per l’Església Catòlica És patró de Polònia i de Lituània La seva festa se celebra el 4 de març

Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors…

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…

Considerat com a últim dia de quaresma, la solemne litúrgia vespertina introdueix al tridu pasqual La benedicció del crisma pel bisbe dona nom a la missa crismal, que hom celebra al matí Durant segles el Dijous Sant ha estat considerat dia de la reconciliació i de la penitència sacramental En aquest sentit, hom insisteix actualment en l’aspecte de fraternitat i amor que l’eucaristia comporta