Resultats de la cerca
Es mostren 5525 resultats
Lleó XIV
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Robert Francis Prevost en ser elegit papa el 8 de maig de 2025.
Estatunidenc de naixement, té també la nacionalitat peruana Llicenciat en matemàtiques el 1977, s’uní a l’orde dels agustins el mateix any, i fou ordenat sacerdot el 1982 Obtingué la llicenciatura 1984 i el doctorat 1987 en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino de Roma El 1985 s’incorporà a la missió agustiniana al Perú i exercí com a canceller de la Prelatura Territorial de Chulucanas fins el 1986 El 1987 retornà als Estats Units, i fins al 1988 fou pastor de vocacions i director de missions per a la província agustina de Chicago Després tornà al Perú i dirigí…
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran ressonància la…
Josep Maria March i Batlles
Historiografia
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Jesuïta, bibliotecari, arxiver i historiador.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1893, i fou ordenat de sacerdot el 1908 D’ençà de l’any 1911 exercí com a professor d’història eclesiàstica als collegis de Tortosa, Sarrià Barcelona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Les seves recerques històriques s’orientaren, d’una banda, envers la història del seu propi orde religiós El restaurador de la Companyia de Jesús Beato José Pignatelli y su tiempo 1935-36, i, de l’altra, envers l’estudi de la figura de Lluís de Requesens, la seva família i la seva època Niñez y juventud de Felipe II Documentos inéditos sobre su…
,
Antoni Llull i Cases
Cristianisme
Retòric.
Beneficiat de la seu de Mallorca 1533 Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs
,
Lluís de Vilafranca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Cristianisme
Historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…
, ,
Josep Maria Llovera i Tomàs
Literatura
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i traductor.
Després d’estudiar a Girona i a Roma, on fou ordenat de sacerdot, esdevingué canonge i professor de sociologia del seminari de Barcelona 1919 L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana 1909 vuitena edició ampliada, 1953, dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social , i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí…
,
Francesc Llot i Ribera
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Batxiller en arts i doctor en dret, s’establí a Rigardà Conflent i dedicà els seus béns a obres devotes El 1649 escriví el Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser , el qual, sota el pretext de narrar les disputes locals per a la construcció d’una capella, és un retrat novellitzat de la vida i els costums de Rigardà
,
Joan Dimes Lloris
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina
,
leccionari
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté ordenades, segons diferents sistematitzacions, les lectures de l’ofici o de la missa.
Diferenciat de les mateixes bíblies i dels capitularia lectionum , dit també comes o commicus en l’antiga litúrgia hispànica i dividit més tard en l’epistolari i l’evangeliari modernament tornats a unir o incorporat al breviari i al missal la nova edició del missal l’exclou, a causa de l’enriquiment postconciliar, del sistema de perícopes A la Catalunya medieval, com en altres llocs, els leccionaris de l’ofici anaven combinats amb els homiliaris El leccionari de la missa més antic en ús a Catalunya que hom coneix de tipus romà, dels segles IX-X, conservat fragmentàriament a Tarragona apareix…
teocratisme
Política
Cristianisme
Doctrina política medieval que pretenia que el poder reial rebia la seva constitució per un acte del poder eclesiàstic, al qual restava vinculat legalment, ja que la llei divina —norma suprema d’acció del monarca— queia dintre la jurisdicció eclesial.
Basada en la doctrina paulina, que vincula a Déu l’origen i el fonament del poder, i en la doctrina augustiniana de La ciutat de Déu, fou formulada arran de les controvèrsies entre papat i imperi des de Gregori I fins a Bonifaci VIII Ja apareix en Hincmar de Reims segle IX La situació política canviada per la pau de Westfàlia, menà, d’una banda, a negar la superioritat del poder pontifici i, de l’altra, els apologistes de la reialesa hi trobaven el fonament diví del poder reial, expressat en l'absolutisme amb la frase “rei per la gràcia de Déu”, que feia del rei l’únic responsable davant Déu…