Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Gaspar Fuster i Vidal
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fou ordenat de sacerdot a Tortosa 1675 passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714 Quan Felip V ocupà l’illa 1717 es negà a reconèixer-lo Fou molt estimat i tingut en fama de sant És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí
Octavi Fullat i Genís
Octavi Fullat i Genís
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Sacerdot escolapi i filòsof.
Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat nombrosos articles…
Pere Fullana i Oliver
Cristianisme
Franciscà.
Lector de filosofia i teologia, escriví en llatí un comentari del Llibre de contemplació i un tractat sobre el Llibre d’Amic e Amat , de Ramon Llull, tots dos inèdits
Lluís Fullana i Mira
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic, erudit i religiós.
Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…
Josep Fullana i Mas
Cristianisme
Eclesiàstic.
Religiós mínim, fou qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde a Mallorca i catedràtic de teologia moral a la Universitat de Mallorca Nomenat procurador general de l’orde, residí a Roma, on actuà com a teòleg consultor de Pius VI i censor de llibres Posteriorment anà a Madrid com a examinador del Tribunal de la Rota i qualificador de la inquisició Es destacà com a panegirista i predicador Publicà nombroses obres de caràcter religiós en castellà i en llatí
Fulgenci de Ruspe
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Funcionari romà, es retirà a un monestir i esdevingué bisbe de Ruspe ~507 i un dels teòlegs més importants del seu temps Adversari de l’arianisme i defensor de la doctrina d’Agustí, fou autor de nombroses obres dogmàtiques i polèmiques, entre les quals cal esmentar Contra Arianos i Ad Thrasamundum regem , contra els arians, i Ad Monimum , De veritate praedestinationis i Contra Faustum Reiensem, contra els semipelagians Festa 1 de gener
Fulbert de Chartres
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Deixeble, a Roma, de Gerbert d’Orlhac 975, passà a Chartres 987, on exercí la medicina i regí l’escola episcopal Bisbe de Chartres 1006, fou membre del consell reial i reedificà la catedral, destruïda per un incendi 1020 Les seves 128 cartes tenen un interès especial, tant per l’estil com per les notícies històriques que contenen
Francesc Fuentes i Agulló
Cristianisme
Eclesiàstic i predicador.
Publicà Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive 1855, a més de diversos sermons Es tracta de la primera edició coneguda del Misteri Aquesta obra comprèn el text, en català, i la traducció castellana
Frumenci
Cristianisme
Evangelitzador d’Abissínia.
Siríac d’origen, fou el primer bisbe de l' Església Etiòpica , consagrat per Atanasi d’Alexandria La seva festa se celebra el 27 d'octubre
Frujà
Cristianisme
Bisbe de Vic (972-993).
Fill possiblement de Santa Eulàlia de Pardines, al Lluçanès era canonge de Vic des del 957 A la mort del bisbe Ató 971, assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció Frujà, consagrat a Narbona, i Guadall, consagrat a Auish de Gascunya Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en les consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui El 978 fou confirmat en el bisbat pel papa i rebé una butlla de protecció per als béns de la…