Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
Josep Català
Literatura
Cristianisme
Escriptor i sacerdot, doctor en teologia.
Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària 1642, volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà el 26 de gener de 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària
Vicent Castrillo i Ribes
Cristianisme
Religiós mínim.
Residí molts anys a Roma, on ocupà càrrecs importants de l’orde Postulador de la causa de beatificació de Joan de Ribera, escriví, en italià, la Vita del beato Giovanni di Ribera 1797
Pèire de Castelnou
Cristianisme
Eclesiàstic occità.
Ardiaca de Magalona El 1199 Innocenci III l’associà al monjo cistercenc Ranier, legat a Provença i Llenguadoc per a inquirir sobre el catarisme El 1203 havia esdevingut monjo de l’abadia cistercenca de Fontfreda i fou designat ell mateix legat, amb Raül ambdós foren dotats de plens poders en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d’Osca, i Pèire féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus vassalls del…
Nicolau Castells i Cuyàs
Cristianisme
Arquebisbe missioner.
Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell Baix Llobregat Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona El 1841 fou destinat a Mesopotàmia, on fou prefecte de la missió 1846, delegat apostòlic provisional 1859, arquebisbe titular de Marcianòpolis 1866 i delegat apostòlic de Mesopotàmia, Armènia, el Kurdistan i Pèrsia Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie 1863-1865, Lettreau sujet de la reprise du Synode chaldéen 1866, Origine della missione dei pp cappuccini in Mesopotamia
Salvador Castellote i Pinazo
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al Seminari Conciliar Central de València, on fou professor de filosofia 1880-89, i es doctorà en teologia 1885 L'any 1880 fou ordenat prevere, i el 1892, canonge de València Fou bisbe de Menorca 1896-1902 i de Jaén 1902-06 És autor de fulletons apologètics i periodístics, oracions i d'obres com Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima 1881, Conferencias científico-religiosas pronunciadas en la Catedral de Madrid 1892, Estatutos, reglas escolares y plan de estudios del Seminario Conciliar de Jaén 1902, Memoria histórica sobre…
Lluís Castellolí
Cristianisme
Catedràtic de teologia a la Universitat de València (1510-11).
Ingressà en l’orde dominicà 1512, on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes Catedràtic de filosofia moral 1516-20 Predicà a València el 1519 juny contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies Acabada aquesta 1523, hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent d’estudis El 1524 inaugurà el curs universitari de l’estudi general de Barcelona El 1532, nomenat…
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1130-47).
Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia cluniacenca de…
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Ardiaca d’Elna (1051).
Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Arxipreste d’Elna (1009), germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I).
Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó 1009, de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1010 i de Sant Pau de Pi 1022 Fou el principal collaborador del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb 1019-30, i amic de l’abat Oliva de Cerdanya Participà al capdavant del capítol d’Elna —el bisbe era absent— en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu 1027
Pere de Castellnou
Cristianisme
Bisbe de Girona (1254-79).
Era fill de Guillem V, vescomte de Castellnou Canonge de Girona 1239, fou elegit bisbe pel capítol el 1254 Celebrà diversos sínodes 1256, 1261, 1274 Tingué una actitud liberal respecte als jueus el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l’absolució El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans