Resultats de la cerca
Es mostren 877 resultats
reverendíssim | reverendíssima
Cristianisme
Tractament honorífic donat als bisbes i altres prelats, i superiors generals d’ordes religiosos.
butlla de la Cena
Cristianisme
Nom amb què era coneguda popularment als Països Catalans la butlla In Coena Domini
.
estudita
Cristianisme
Relatiu o pertanyent a l’antic monestir de Studios (Constantinoble) o als seus monjos.
És dit, sobretot, de sant Teodor Estudita
Tomàs de Kempis
Literatura
Cristianisme
Nom amb què és conegut als Països Catalans Thomas Hemerken, escriptor i místic alemany.
Educat pels germans de la vida comuna germà 1 7 i relacionat amb els ambients de la Devotio Moderna , ingressà a l’orde de canonges regulars d’Agnietenberg, de la congregació de Windesheim 1399, on fou ordenat de sacerdot 1413 i del qual fou dues vegades sotsprior 1425 i 1448 Autor de diversos escrits hagiogràfics, ascètics i d’espiritualitat Libellus spiritualis exercitii, Soliloquium animae, Hortulus rosarum , etc, la seva obra principal, bé que atribuïda a d’altres, és la Imitació de Crist
Pau de la Creu
Cristianisme
Nom amb què és conegut als Països Catalans Paolo Francesco Danei, fundador dels passionistes>.
Havent redactat les constitucions a 24 anys, el 1721 anà a Roma, però no fou rebut per Benet XIII fins el 1725 Ordenat de sacerdot 1727, fundà el convent d’Orbetello 1737, casa mare dels passionistes La seva festa se celebra el 28 d’abril
Roberto Bellarmino
Cristianisme
Jesuïta, cardenal i teòleg italià, conegut als Països Catalans com a sant Robert Bel·larmí.
Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot 1570 i exercí el magisteri en teologia Professor a Roma 1575-88, escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos 3 volums, 1586-93 Fou successivament rector del collegi romà 1592, provincial de Nàpols 1592, teòleg papal 1597, cardenal 1599 i bisbe de Càpua 1602-05 Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia 1606-07 i Anglaterra 1606-09 i en els judicis de Galilei, Bruno i…
llec | llega
Cristianisme
En els ordes i en les congregacions religioses, dit del profés que no rep els ordes sagrats i que es dedica, preferentment, als treballs manuals i als serveis necessaris a la comunitat.
Gregorio d’Argaiz
Cristianisme
Benedictí als monestirs de San Salvador de Oña, de Nájera i de Madrid, on morí.
El 1677 publicà a Madrid La perla de Cataluña, historia de nuestra Señora de Monserrate , que té un clar to polèmic i justificatiu de la repressió de la revolta catalana hi estudia també les cases benedictines influïdes per Montserrat i dóna un catàleg d’escriptors benedictins i de priors de la congregació de San Benito de Valladolid
Menelau
Cristianisme
Summe sacerdot judaic, imposat als hebreus per Antíoc IV Epifanes per tal d’hel·lenitzar Judea.
Quan morí el monarca 164 aC volgué aplacar la insurrecció dels Macabeus i intentà d’obtenir una convivència pacífica entre els partidaris de l’hellenisme i els del judaisme Deportat a Síria, fou mort, com a culpable dels desordres produïts entre els jueus
patripassià | patripassiana
Cristianisme
Qualificatiu donat als seguidors del modalisme per Tertul·lià i per altres apologistes d’ençà del segle III.
D’alguna manera negaven la Trinitat, per tal com Crist i el Pare serien una sola persona i, doncs, la passió i la mort de Crist s’hauria de dir igualment del Pare