Resultats de la cerca
Es mostren 5525 resultats
Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs
Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Ordenat sacerdot el 1925, exercí el ministeri pastoral en ambients rurals, obrers i universitaris Fou professor de filosofia, ètica professional i dret romà a Saragossa i a Madrid El 1928 fundà, a Madrid, l' Opus Dei , institució de la qual fou president general Des del 1946 residí a Roma Escriví obres d’espiritualitat, entre les quals es destaca Camino 1939, molt reeditada i traduïda a més de trenta idiomes Pòstumament li fou publicat 1981 el llibre Via Crucis El 1992 fou beatificat i el 2002 canonitzat per Joan Pau II La seva festa se celebra el 26 de juny
Josep M. Vila i Camparol
Cristianisme
Eclesiàstic franciscà i missioner.
Inicià els estudis religiosos al collegi de missions de Sant Tomàs de Riudeperes El 1868 fou destinat a Amèrica, al Perú, on l’any següent, professà al noviciat franciscà de Lima Acabats els estudis eclesiàstics, se n'anà a l’Amazònia, on exercí el seu treball pastoral Arran d’una greu malaltia, el 1880 tornà a Catalunya Després d’un temps i ja restablert, el 1882 passà a les missions franciscanes de la Xina i exercí el seu ministeri al nord de Shandong Fou testimoni excepcional de la revolta dels bòxers 1900 i també presencià la lluita contra les missions cristianes El 1910 retornà a la…
Francesc -Xavier Vilà i Mateu
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe caputxí, titular d’Adra.
Es traslladà a Amèrica, on, el 1869, inicià la seva vida de caputxí a Antigua Guatemala Fou desterrat als Estats Units Finalment, acabà els estudis a França i fou ordenat el 1877 Promotor de la vida caputxina, fou collaborador dels germans Vives i Tutó en la restauració de la vida caputxina en terres americanes Exercí com a ministre provincial de la llavors província d’Aragó 1889-1895 i primer provincial de la província catalana restaurada 1900 -1906 Pius X el nomenà, el 1911, primer vicari apostólic de Guam Arran de la seva tasca eclesiàstica, fou proposat com a candidat per bisbe i…
Maria Gay i Tibau
Cristianisme
Religiosa.
El 1850 es traslladà a Girona i serví el Dr Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Caterina de Girona El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals El 1880 la congregació inaugurà el noviciat, i els anys següents fundà noves comunitats a la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Blanes El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació aprovació definitiva del 1936 El 1996 s’obrí a la diòcesi…
Arnau Estanyol
Literatura
Cristianisme
Religiós carmelità.
Traduí al català, a instàncies de Jaume, comte d’Urgell i germà de Pere el Cerimoniós, el De Regimina principum , d’Egidi Colonna, amb el títol de Lo llibre del regiment dels prínceps , imprès el 1480 i el 1498 l’obra va acompanyada d’un glossari de mots no usats en el llenguatge corrent, interessant per a l’estudi de l’assimilació de cultismes
Esteve IV
Cristianisme
Papa (768-772).
Decretà, en un sínode romà 769, que l’elecció papal fos feta per la clerecia romana i que els laics en fossin exclosos com a candidats Declarà nul el concili iconoclasta de Constantinoble 754
Esteve X
Cristianisme
Papa (1057-58).
Fill del duc Goteló I de la Baixa Lotaríngia, fou abat de Montecassino i un dels legats enviats a Constantinoble 1054 per la qüestió de Miquel Cerulari Treballà per la reforma de l’Església i fou partidari de la plena independència entre aquesta i l’imperi
Esteve VI
Cristianisme
Papa (885-891).
Lluità contra Foci i prohibí la litúrgia en llengua eslava Fou forçat a coronar emperador 891 Guiu de Spoleto
Esteve VII
Cristianisme
Papa (896 - 897).
Fou elegit pel maig del 896 féu jutjar el difunt papa Formós, en el famós Synodum ad cadaver del Laterà gener del 897 deposat per un tumult popular, fou empresonat pel maig del 897, i morí escanyat per l’octubre Per l’agost del 896 havia donat una butlla a Arnust, arquebisbe de Narbona, regulant la successió arxiepiscopal, aquesta sota control del metropolità això li permeté d’arranjar la successió de Servusdei, bisbe de Girona, davant Ermemir, posat pel rebel Esclua
Joan Puntí i Collell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…
,