Resultats de la cerca
Es mostren 5525 resultats
Dionís d’Alexandria
Cristianisme
Teòleg i patriarca (247) d’Alexandria, anomenat també Dionís el Gran.
Deixeble d’Orígenes, el succeí en la direcció de l' escola cristiana d'Alexandria Polemitzà contra el millenarisme i contra els patripassians, però hagué de defensar la seva ortodòxia davant el papa Dionís La seva festa se celebra el 17 de novembre
Dionís l’Exigu
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Visqué a Roma com a monjo i traduí del grec al llatí nombroses obres teològiques Fou el primer a fixar la data de la naixença de Jesucrist, que equivocà en cinc anys
Felip Neri
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Anomenat d’infant Pippo buono per la seva bondat, es formà en l’ambient dels dominicans de San Marco, i passà després a treballar a Cassino i a Roma 1534, on, per atendre els pelegrins i els convalescents, fundà la Confraternità della Santissima Trinità 1548 El 1551 s’ordenà de sacerdot Mantingué contacte amb promotors de la Reforma, i el 1575 fundà la congregació de preveres de l'Oratori , entre els primers membres de la qual figurà Cesare Baronio Aconsellà al papa que acceptés la reconciliació d’Enric IV de França Fou canonitzat el 1622 La seva festa se celebra el 26 de maig
Gener
Cristianisme
Bisbe de Benevent i màrtir —amb Fest, Desideri, Sosi, Pròcul, Euriqui i Acuci— sota Dioclecià (~305).
És famosa la relíquia de la seva sang, conservada a Nàpols en dues ampolles, la qual, ordinàriament coagulada, hom creu que esdevé líquida diverses vegades l’any La seva festa se celebra el 19 de setembre
Jaume Girard
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou bisbe de Sogorb 1437-45 i de Barcelona 1445-56 Fou conseller de la reina Maria Tingué problemes amb la generalitat per un préstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pledejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió
Guiu de Boulogne
Cristianisme
Cardenal francès.
Fill del comte Robert VII de Boulogne El 1340 fou nomenat arquebisbe de Lió i cardenal el 1342 Innocenci VI li encarregà de gestionar la pau entre França i Anglaterra 1353 El 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella Més tard el papa l’envià de nou com a legat 1371 per evitar una guerra entre Pere III i Gènova
Guiu
Cristianisme
Bisbe de Girona (907-941).
D’origen franc, fou educat al palau reial del rei Carles III el Simple, el qual l’imposà com a bisbe de Girona, contra l’habitud de nomenar bisbes gent de la terra Assistiren a la seva consagració l’arquebisbe de Narbona, els bisbes d’Urgell i de Barcelona i el comte Guifré II de Barcelona Refermà l’autoritat franca a Catalunya, sobretot després de la mort de Guifré II
Hug Candi
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era monjo de Remiremont Lorena quan el papa Lleó IX el féu cardenal 1049 Home discutit i intelligent, intervingué activament en la política romana fou tramès a Espanya com a legat, per Alexandre II, el 1068 Reuní un concili a Girona 1068, on proposà el pla de reforma romana gregoriana Ha estat discutit si intervingué en l’obra dels Usatges Després anà a Aragó, on aconseguí que Sanç III Ramires es lliurés personalment a la Santa Seu i li confiés també els monestirs més importants del regne El papa Gregori VII el tornà a trametre com a legat a Espanya 1079
Iscle
Cristianisme
Màrtir cristià.
És venerat juntament amb una suposada germana Victòria Era originari de Còrdova Una part de les seves relíquies són venerades a Breda, dins dos busts d’argent barrocs Foren donades al monestir de Breda el 1263 per Ramon de Cabrera Es creu que procedien de Sant Iscle de Vidreres Selva, on devien haver estat dutes pels vescomtes de Girona el 1010 amb motiu de l’expedició catalana a Còrdova Li han estat dedicades moltes esglésies al Principat La seva festa se celebra el 17 de desembre
Arnau de Jardí
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1272-1306).
Celebrà sínodes el 1274 i el 1278, legislà sobre els béns dels canonges difunts i donà altres assenyades disposicions per al règim de la diòcesi Entre el 1274 i el 1279 revisà, juntament amb Ramon de Besalú i Domènec de Terol, el llibre dels Costums de Tortosa i en féu la versió definitiva Participà en la conquesta de Menorca 1287, i el 1302 era a Mallorca com a bisbe auxiliar del seu germà Ponç, bisbe de Mallorca, absent per malaltia