Resultats de la cerca

Escriví una Biblioteca de escritores mercedarios , inèdita el 1796 fou provincial de València i el 1801 assistent general Dedicà també alguns estudis a la història de l’art

Pertanyia a l’estament militar, fill d’una família d’infançons aragonesos, vinculat, per tradició paterna, a l’alta burocràcia Estudià dret a Pisa i teologia a Siena 1547 Collaborà en la Cosmographia de Sebastian Münster amb una breu monografia Sardiniae brevis historia et descriptio Basilea 1550 interessant per les referències a la situació del bilingüisme català-sard a l’illa i pels atrevits atacs contra l’actuació de la inquisició Nomenat advocat fiscal 1554, la seva lluita contra els privilegis de la noblesa feudal el portà finalment a la presó 1556 Alliberat el 1557, restà a la cort L’…

Bé que succeí Teodard el 893, la seva actuació no apareix documentada fins l’any 896, que obtingué una butlla d’Esteve VI per a la seva diòcesi Poc després, Carles el Simple li concedí un precepte per a la seva església 899 La gran activitat que acomplí tingué per escenari, sobretot, els concilis provincials Els primers foren els de Port 897 i d’Asilhan 902 Al celebrat a l’església de la Santa Creu de Barcelona hi assistí 906 el comte Guifré II, i el bisbe de Vic, Idalcari, s’hi queixà de les prestacions monetàries que la seva diòcesi havia de retre a l’arquebisbe Idalcari considerava que les…

Era fill illegítim del rei Lotari Lliurà la ciutat de Reims 989 a Carles de Lorena Per aquest fet, al concili de Verzy 991, Arnulf, convicte de traïció, fou reduït a l’estat laical Fou rehabilitat per Robert II 997

De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010 preparada per…

Visqué l’inici de l’època brillant del monestir de Ripoll L’any 951 anà a Roma, juntament amb Guisad, bisbe d’Urgell, i el comte Sunifred de Cerdanya, per obtenir privilegis del papa, ensems que hom consolidava la dependència i la subjecció romanes, seguint la iniciativa del monjo de Cuixà Sunyer Essent bisbe de Girona s’oposà activament a l’abat Cesari, que volia fer-se reconèixer arquebisbe metropolità de Tarragona, enfront de la metròpolis de Narbona, de la qual depenien els bisbats catalans

Conseller de Khildebert II, rei d’Austràsia i de Borgonya, passà al servei del fill d’aquest, Teodebert II d’Austràsia, desposseït 612 pel seu germà Teodoric II de Borgonya En les lluites posteriors entre els merovingis, prengué el partit de Clotari II de Nèustria i des del 613 sobirà únic dels francs Bé que laic, fou elegit bisbe de Metz 614 El 622 Clotari II li confià l’educació del seu fill Dagobert i, en part, el govern del reialme assignat, Austràsia

Residí des d’infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia 1658 Fou professor a Tarragona durant un any 1658 retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat 1663 i prior del convent de dominicans Durant els primers anys de domini francès s’enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d’altres convents del regne de França per tal d’acostumar-los a la llengua i els costums d’aquest país S'enfrontà també amb els jesuïtes, contra els quals publicà un pamflet…

Escriví la Chronica Slavorum , que comprèn del 1171 al 1209 i és continuació de la de Helmold no se cenyí al món eslau, sinó que tractà també dels emperadors germànics, de llurs expedicions a Itàlia, croades, etc Resta una font indispensable per la seva informació de primera mà i la inserció de documents Traduí en versos llatins Gregorius , poema de Hartmann von Ave

A partir del 1827 fou director de l’escola de Rugby Warwickshire El seu ideal era la formació del "Christian gentleman" subordinà l’educació intellectual a l’educació moral i religiosa, accentuà la formació del caràcter i la personalitat de l’infant i introduí els estudis humanistes, socials i polítics moderns reformà també l’educació física Influí en l’evolució de les public-school angleses en introduir el sistema de boarding-house , o de grups d’alumnes residents en cases separades, sota la direcció dels professors amb llurs famílies