Resultats de la cerca
Es mostren 5534 resultats
hora menor
Cristianisme
A l’ofici diví, dit de les hores de prima, tèrcia, sexta i nona.
hora major
Cristianisme
A l’ofici diví, nom donat a les matines, les laudes i les vespres.
història eclesiàstica
Cristianisme
Investigació i esposició del curs efectiu del cristianisme en la seva organització com a Església al llarg del temps.
Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’Aquileia, que hi…
de fe
Cristianisme
Expressió emprada per a designar els continguts de la revelació que el cristià ha de caure (article de fe) i per avaluar-los segons diversos graus dins una mena de jerarquia de veritats.
Hom qualifica com de fe divina les veritats que són formalment revelades en l’Escriptura, de fe divina i catòlica les que, a més, han estat proclamades oficialment com a tals pel magisteri de l’Església, i de fe eclesiàstica les que són cregudes en raó del magisteri dogma
eucologi
Cristianisme
Recull de texts litúrgics i de pietat per a ús del poble.
Han estat molt difosos els eucologis de Lluís Carreras 1915, al Principat, i de Vicent Sorribes 1915, al País Valencià
gradual
Cristianisme
Cant responsorial, normalment en forma de salm, després de la primera lectura de la missa.
gràcia d’estat
Cristianisme
Gràcia adequada a l’estat o al càrrec d’una persona i a les responsabilitats que en deriven.
filioque
Cristianisme
Afegitó que l’Església llatina incorporà al símbol nicenoconstantinopolità per explicar la procedència de l’Esperit Sant del Pare i del Fill com d’un principi únic.
El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert amb una simple…