Resultats de la cerca

Fou professor de teologia a Lund 1924-49 i bisbe d’aquesta ciutat 1949-58 Ecumenista destacat, fou membre del comitè central a l’Assemblea d’Amsterdam 1948, on fou constituït el Consell Ecumènic de les Esglésies, i el primer president de l’Aliança Mundial Luterana 1947-52 La seva obra Eros und Agape en dos volums 1930-36 fou traduïda a diverses llengües Entre altres obres, publicà també Christus und seine Kirche ‘Crist i la seva Església’, 1956, Augustinus und Luther 1958 i Meaning and Method 1972

Sobre una mística neoplatònica, revifada pel Renaixement, i amb una oberta simpatia per tot el que fos reduir la pràctica religiosa externa —litúrgia, sagraments, pregària oficial—, l’illuminisme considerava la fe com a amor o experiència mística, interpretava l’Escriptura en funció d’aquesta i practicava una ètica llibertària, utòpica i pacifista, fruit d’una interpretació de la llibertat cristiana com a llibertat de l’abandó, al qual hom arriba per la contemplació o deixament dexamiento , totalment oposat a qualsevol tipus de voluntarisme Els desordres sexuals, atribuïts als illuminats,…

La caritat no és motivada pel valor de l’altre sinó que és una expansió del bé propi En això es distingeix de l' eros , o amor motivat pels valors que hom descobreix en la persona estimada i que li són un bé la caritat, en canvi, és l’amor immotivat, gratuït, creador de valors En teologia, la caritat designa primàriament l’amor que Déu té a l’home i, per analogia, l’amor sobrenatural que l’home té a Déu i al proïsme caritat teologal L’amor que Déu té a l’home és expressió de la seva bondat infinita segons l’apòstol Joan, “Déu és caritat” Mentre l’amor humà tendeix al que és bo i perquè és bo…