Resultats de la cerca

Llurs biografies han estat recollides en les Vides dels pares i llurs sentències breus en els Apotegmes

Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els…

Fou monjo a la laura de Sant Eutimi i a la de Sant Saba a Jerusalem, on morí Escriví les vides dels sants Eutimi, Saba, Ciríac i altres tenint en compte tant les llegendes com els fets històrics

Fou prior del convent de Jaca i superior del d’Alcanyís És autor d’obres d’història eclesiàstica, entre les quals les vides de santa Eulàlia, sant Vicent Ferrer, sant Ignasi de Loiola i sant Ramon de Penyafort, inèdites

Jesuïta, fou rector dels collegis de Santa Maria de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, provincial de la corona d’Aragó, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya , escrita el 1600 i inèdita fins el 1949 És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’…

Arquebisbe de Novgorod 1526, esdevingué metropolita de Moscou el 1543 Coronà el tsar Ivan IV el Terrible, damunt el qual influí molt fortament Tingué una gran activitat en el camp de l’administració eclesiàstica, del dret canònic, de la litúrgia, etc Recollí la tradició russa en diversos volums sobre vides dels sants

Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma ~1701-18 És autor d’escenes de les vides de Santa Úrsula i de Sant Nicolau i del Sant Josep entre àngels i el Purgatori de l’església de Sant Joan Baptista de Valls Treballà a diverses poblacions de la comarca Hom l’ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari

Bisbe de Rennes 1096, escriví, en prosa, vides de sants, i en vers, la Historia Theophili , la Passio Sancti Laurentii i un nombre considerable d’himnes i d’odes i alguna sàtira Considerat com un dels poetes més grans del s XII, fou molt celebrat per la seva obra Liber lapidum seu de gemmis , que explica les virtuts mèdiques i sobrenaturals d’una seixantena de pedres precioses

Fou predicador del rei Segimon III Representant de la Contrareforma, fou partidari de la unió de les Esglésies occidental i oriental, atacà durament el protestantisme i en les seves Żywoty świętych ‘Vides dels sants’, 1579 esbossà l’ideal de la moral monàstica Els Kazania Sejmowe ‘Sermons de la dieta’, 1597, la seva obra cabdal, destaquen per l’excellència del llenguatge, i reflecteixen la pregona preocupació de l’autor pel futur de Polònia