Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Andrea Corsini
Cristianisme
Bisbe de Fiesole (1349-73).
Fou prior del convent carmelità de Florència fins al seu nomenament com a bisbe Urbà V li confià la tasca de pacificar la ciutat de Bolonya contribuí, així, al retorn dels papes a Roma Canonitzat el 1629 La seva festa se celebra el 4 de febrer
Andreu Avel·lí
Cristianisme
Religiós teatí.
Professà a l’orde l’any 1558, després de canviar el seu nom de Lancellotto Avellino i d’abandonar l’advocacia, que fins aleshores havia exercit a Nàpols Reformà el convent femení de Sant'Arcangelo a Baiano Campània Fou amic de Sant Carles, arquebisbe de Milà, que li demanà la fundació d’un convent de teatins predicà pels pobles de la Llombardia Fou canonitzat per l’Església catòlica el 1712 La seva festa se celebra el 10 de novembre
Girolamo Doria
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1530-32) i arquebisbe de Tarragona (1533-58).
Comte de Cremolino, era nebot d’Andrea Doria Vidu de Lluïsa Sforza, a petició del seu oncle fou creat cardenal 1529, malgrat l’oposició d’un sector del collegi cardenalici poc temps després li fou conferida l’administració d’Elna —i l’abadia, en comenda, de Sant Miquel de Cuixà 1533-35— i successivament la d’Osca 1532-34, Noli 1534-49 i Nebbio 1536-38 des del 1533 fou arquebisbe de Tarragona, seu que regí per mitjà de vicaris generals En nom seu foren celebrats sis concilis provincials 1543, 1554, dos el 1555, 1556 i 1557 i foren recopilades per primera vegada les constitucions…
Ascanio Maria Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya i bisbe…
erasmisme
Cristianisme
Moviment ideològic derivat de la doctrina d’Erasme.
L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…