Resultats de la cerca

Fou ordenat sacerdot el 1973 a la Pontifícia Basílica de San Miguel de Madrid Entre el 1962 i el 1973 estudià al Collegi Romà de la Santa Creu de Roma, i es doctorà en ciències de l’educació per la Universitat de Navarra, on cursà els estudis eclesiàstics És doctor en teologia per la mateixa Universitat Fou professor de l’Institut Internacional de Ciències de l’Educació a Roma, membre de l’equip de professors de l’Institut per a la Cooperació Universitària Roma en qualitat d’expert, de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Navarra, de la Facultat de Teologia de la…

Fou provincial dels escolapis de Catalunya 1978-85 i prepòsit general de la Congregació 1985-2003 Quan deixà aquest càrrec abandonà Roma i retornà a Catalunya, on dirigeix un ambiciós, per la magnitud, i innovador projecte d’Escola pels Pares que suposa un acompanyament integral per a les famílies des que els fills inicien el cicle escolar obligatori fins que l’acaben Aquesta actuació, basada en la pedagogia comunicativa-relacional, està concebuda per ser aplicada als vint collegis que els escolapis tenen a Catalunya Parallelament està impulsant un projecte de creació de biblioteques…

Vida i obra Llicenciat en teologia per Salamanca i doctor en ciències socials per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma —on estudià entre el 1954 i el 1958—, fou després professor a la Facultat de Teologia de Barcelona 1968-80, on introduí el coneixement del marxisme, i també feu cursos a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de la mateixa ciutat Amb la publicació dels Orígenes del anarquismo en Barcelona 1959, prologat per Jaume Vicens i Vives, inicià la historiografia moderna del moviment obrer a Catalunya, ja que els dos únics precedents rellevants eren els llibres Els moviments…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…

Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…