Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
bisbat de Barbastre

Bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…
Pere Teodor Granell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit
Ceferino Giménez Malla
Cristianisme
Beat.
Fill d’una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s’installà a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d’"el Pelé”, dugué una vida cristiana exemplar Morí màrtir en la persecució religiosa del 1936 El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars
Ramon
Cristianisme
Bisbe de Roda i Barbastre.
Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les…
Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs
Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Ordenat sacerdot el 1925, exercí el ministeri pastoral en ambients rurals, obrers i universitaris Fou professor de filosofia, ètica professional i dret romà a Saragossa i a Madrid El 1928 fundà, a Madrid, l' Opus Dei , institució de la qual fou president general Des del 1946 residí a Roma Escriví obres d’espiritualitat, entre les quals es destaca Camino 1939, molt reeditada i traduïda a més de trenta idiomes Pòstumament li fou publicat 1981 el llibre Via Crucis El 1992 fou beatificat i el 2002 canonitzat per Joan Pau II La seva festa se celebra el 26 de juny
Ponç
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors
bisbat de Roda
Història
Cristianisme
Bisbat
Diòcesi conflictiva i d’història accidentada creada a mitjan segle X com a successora de l’antic bisbat de Pallars.
Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se la ciutat de Barbastre , on es traslladaren…
Ramon Malla i Call

Ramon Malla i Call
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Bisbe.
Llicenciat en teología i dret canònic per Salamanca i Roma, va rebre l’ordenació sacerdotal l’any 1948 Fou secretari del bisbe Narcís Jubany , vicari general del bisbat d’Urgell i delegat permanent de la mitra per a Andorra Durant 31 anys fou bisbe de Lleida 1968-99, i des d'aquest darrer any bisbe emèrit de Lleida En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se bisbat de Barbastre-Montsó Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de…
Bernardo Caballero de Peredes
Cristianisme
Bisbe d’Oriola (1627-35), de Lleida (1635-42) i d’Oviedo (1642-61).
Addicte a Felip IV de Castella, s’oposà activament a la revolta de Catalunya del 1640 perseguit, però, es refugià a Barbastre
Diego Antonio Francés de Urritigoiti y Lerma
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de la Universitat de Saragossa 1648 Fou bisbe de Barbastre 1656, Terol 1673 i Tarassona 1673-82 És autor de l’obra De officio Cancellarii Regnorum Coronae Aragonum Lió, 1667