Resultats de la cerca

En introduir-se la Reforma a la ciutat 1528-1529 el bisbe abandonà Basilea i es retirà a Porrentruy, mentre que el capítol s’installà a Friburg de Brisgòvia i, més tard, a Arlesheim 1678 Després del període de les guerres de la Revolució Francesa i de l’Imperi, la pau de Viena 1815 atribuí la major part del territori al cantó de Berna Jura

Començà dedicant-se als problemes socials, i es definí com a socialdemòcrata La Primera Guerra Mundial el portà a valorar més l’element escatològic i transcendent del cristianisme emprengué l’estudi de l' Epístola als Romans amb l’obra Der Römerbrief 1910 intentà d’unir l’acció o gràcia o paraula de Déu amb l’acció o esforç humà cap al progrés Els anys posteriors accentuaren la importància de la transcendència en el seu pensament Fou professor de dogmàtica a Göttingen, a Münster i a Bonn El primer intent de sistematització del cos doctrinal del cristianisme fou Die christliche Dogmatik im…

Predicador a la catedral de Basilea 1515, s’adherí a les proclames luteranes el 1520, però, abandonà Luter i entrà en un monestir, del qual sortí el 1522 i tornà de nou amb els reformadors Afermà la Reforma a Basilea i a Berna A Marburg 1529 defensà la doctrina eucarística de Zwingli Líder, més que no pas teòleg, desaprovà els anabaptistes, que pretenien d’ésser seguidors de les seves idees

Professor de Nou Testament a Bonn, en fou acomiadat el 1933 per motius polítics i el 1939 li fou negada la nacionalitat alemanya pels nazis Professor a Basilea 1935-53, fou un dels capdavanters de la Formgeschichte , després d’una primera època en què es mantingué prop de la teologia dialèctica Editor dels Theologische Blätter des del 1922 i redactor en cap de la Theologische Zeitschrift , accentuà la responsabilitat social i política dels cristians Obres Der Rahmen der Geschichte Jesu ‘El marc de la història de Jesús’, 1919, Die Verkündigung der Kirche in der Welt ‘La proclama…

Bisbe de Württemberg 1933, fou el portaveu de l’oposició luterana al nazisme Organitzà l’Església evangèlica a Alemanya 1945 Entre les seves obres destaquen el recull de sermons Fünfzig Jahre im Dienst der Kirche ‘Cinquanta anys al servei de l’Església’, 1950 i Erinnerungen aus meinem Leben ‘Records de la meva vida’, 1953, sobre la situació eclesiàstica durant el nazisme

Pastor de l’Església evangèlica, fou un gran impulsor de la unió dels cristians des del Secretariat “Fe i Constitució” 1961 del Consell Ecumènic de les Esglésies, del qual fou director 1966-79 Assistí com a observador a les quatre sessions del concili II del Vaticà i, més tard, fou cosecretari del Grup Mixt de treball entre l’Església catòlica i el Consell Ecumènic Director de l’Oficina protestant per a l’Ecumenisme a Suïssa 1980, dels seus escrits cal citar Oekumenische Skizzen ‘Esbossos ecumènics’, 1972, Neues Glaubensbuch ‘Nou llibre de la fe’, 1973, Fürbitte ‘Intercessió’, 1979, Gottes…

Obtingué el doctorat en teologia a Roma 1515 De retorn a Alemanya, acceptà les doctrines de Luter i les defensà davant Johan Eck a Leipzig 1519 Durant el recés de Luter a la Wartburg 1521-22 fou capdavanter de l’aplicació radical de la nova doctrina, però, desautoritzat per Luter, anà a Dinamarca 1523 i després a Suïssa, on acceptà les doctrines eucarístiques d’Ulrich Zwingli i rompé definitivament amb els luterans

Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966

Fou metge del príncep de Hennenburg 1553 i professor a Heidelberg 1577-83 De tendència zwingliana, s’oposà a la implantació del calvinisme però, vençut i excomunicat, abandonà la càtedra En la seva obra Explicatio gravissimae questionis 1589 afirmà la superioritat de l’Estat damunt l’Església, que n'és una creació La seva doctrina, que prengué el nom d’ell, erastisme , tingué bon acolliment en ambients anglicans

Beneficiat de la seu de Mallorca 1533 Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs