Resultats de la cerca

Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa 1647

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva…

Anomenada també Maria del Socors Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà 1265 la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n'és la representació més antiga Després del procés de beatificació 1629-89, el seu culte fou aprovat el 1692…

Fou doctor en ambdós drets, catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona 1709-14 i des del 1717, a la de Cervera Fou membre fundador de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Cap al 1732 obtingué la rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona Compongué oracions introductòries a les sessions acadèmiques i s’encarregà sovint de censurar les intervencions d’altres membres, cosa que alguna vegada feu en català Pòstumament es publicà l’ Ars rhetoricae , que havia explicat als seus alumnes del…

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…

Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…