Resultats de la cerca

Fill de Felip I, comte d’Erill Fou doctor en cànons i tresorer de l’església metropolitana de Tarragona 1611 Abat de Sant Miquel de Cuixà 1615 i de Sant Cugat del Vallès 1618 Dirigí, a la mort de Felip III de Castella 1621, la campanya contra la prolongació anticonstitucional del virregnat del duc d’Alcalá de los Gazules Canceller de l’audiència de Catalunya 1630-31, negocià, sense èxit, un donatiu de la ciutat de Barcelona al rei a canvi de la renúncia perpètua d’aquest a la percepció dels quints Fidel collaborador del virrei comte de Santa Coloma durant la crisi del 1639, practicà una…

Estudià a Solsona i es doctorà en teologia a Roma Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló 1951, es destacà per l’ajut als marginats A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l’única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l’ús públic Donà suport a la revista Ressò sobresortí al concili II del Vaticà per les seves intervencions renovadores L’Església davant el Concili 1962 Nomenat, després d’una campanya d’un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona 1970, experimentà a la diòcesi una pastoral coordinada i promogué l’esperit d’una…

Creà una empresa comercial per tal d’intentar sanejar l’economia de les missions, però la seva bancarrota contribuí a l’inici d’una campanya antijesuítica que culminà en l’expulsió de l’orde de França 1764

Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó

Fou bisbe de Baiona 1820-30, arquebisbe de Tolosa 1830-51 i cardenal Capdavanter del gallicisme, dirigí la campanya contra Lamennais, que acabà amb la condemnació d’aquest, i s’enfrontà, en defensa de la llibertat litúrgica, a dom Guéranger, promotor del romanisme litúrgic

Essent canonge de Valladolid, fou nomenat bisbe d’Astorga, i el 1966, arquebisbe de Barcelona Aquest nomenament desencadenà una campanya en contra d’abast internacional hom esperava un bisbe autòcton La Santa Seu, molt pressionada, el traslladà a Toledo 1971 i el 1972 fou designat cardenal

Ensenyà teologia a la Universitat de Santo Tomás de Manila 1841 i en fou rector i canceller 1855-74 Intervingué en la campanya contra la laïcització de l’ensenyament 1868 Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila 1861 i traduí del català La iglesia de Cristo 1870, de Jaume Pontí

Exercí càrrecs en convents a les Filipines i fou arquebisbe de Manila 1890-1902, on prengué part en la rendició de l’arxipèlag davant els nord-americans La seva gestió provocà, en ésser proposat per a la seu de València 1903, una gran campanya liberal i republicana blasquista i sorianista en contra d’ell, que féu inefectiva la proposta

El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs

Nomenat cardenal pel primer, exercí diverses missions diplomàtiques Nicolau V l’envià prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó per dissuadir-lo de continuar la campanya d’Itàlia amb aquest motiu escriví Italica constituenda ad Alfonsum Regem Fou rival d’Alfons de Borja del qual blasmà el nepotisme en el conclave que el féu papa Calixt III el 1455 El 1447 fundà a Roma el collegi Capranica per a nobles eclesiàstics