Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Pau de Blanes
Cristianisme
Nom de religió del missioner caputxí Carles Planes.
Ingressà a l’orde el 1634 i professà en una cerimònia presidida pel venerable Gabriel Macià deCanetdeMar Destinat a Amèrica, anà a Veneçuela Fundà les missions de l’illa de Trinitat i de la Guiana veneçolana Afeccionat a escriure, el 1680 redactà una relació de la seva experiència a les missions, que es conserva manuscrita a l’arxiu provincial dels caputxins del convent de Sarrià, a Barcelona
Josep Goday i Misser
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Escriví nombroses poesies, a l’estil del Rector de Vallfogona, que no es conserven és autor també d’una Doctrina per a pàrvuls i d’un Tractat de moral cristiana , a més de diverses peces teatrals de caràcter costumista
Pere Gual i Pujades
Cristianisme
Religiós franciscà, polemista de tendència integrista.
Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862 Exercí com a…
Joan Tarré i Sans
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província tarraconense…
presbiterianisme
Cristianisme
Moviment dins el protestantisme que accentua la forma d’organització eclesial desenvolupada per Joan Calví i altres reformadors al segle XVI, diferent del corrent episcopalià i del congregacionalisme.
D’acord amb la doctrina calvinista, l’Església és un cos del qual Crist és l’únic cap i els membres són tots iguals L’organització és a tres nivells comunitari o parroquial , en el qual l’administració és a cura de la junta de govern o consell, encapçalat per un pastor i alguns laics elegits sinodal , format pels pastors d’una mateixa regió i un ancià per cada parròquia i l' assemblea general , constituïda per igual nombre de pastors i ancians i que governa totes les comunitats presbiterianes La presideix un moderador elegit per un any Els actes…
Pere Puiggarí
Història
Gramàtica
Literatura catalana
Historiografia catalana
Cristianisme
Erudit, historiador, gramàtic i poeta.
Vida i obra Ingressà de molt jove, com a novici, en el collegi del monestir dels benedictins d’Arles Vallespir amb la intenció d’introduir-se en el món de les ciències Tanmateix, el període revolucionari que començà el 1789 contradigué les seves aspiracions i es refugià a Madrid, on s’interessà per aprendre castellà Retornà al Rosselló, i es dedicà a l’ensenyament, que esdevingué una veritable vocació Successivament, fou professor d’humanitats i de retòrica del collegi de Perpinyà, del qual fou director més endavant En aquella època escriví unes Leçons de langue espagnole 1843 i feu una nova…
, ,