Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Tomàs Font i Piris
Cristianisme
Eclesiàstic.
Deixà inèdit un extens Diccionari valenciano-castellano , els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez 1887
Joan Facund Sureda i Font
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà el 1754 al convent d’augustinians de Palma Lector de filosofia i de teologia, compongué un Diccionario mallorquín, castellano y latín , en un volum, que no arribà a ésser publicat malgrat l’interès de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País
Juan de Resa
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Capellà de Carles I, en l’edició castellana de les obres d’Ausiàs Marc fetes a Valladolid el 1555 inclogué un Vocabulario valenciano-castellano que conté unes 2 693 veus —en ocasions amb interpretacions equivocades—, que, malgrat el seu poc valor lexicogràfic, influí en la lexicografia valenciana posterior Hom ha suposat que s’inspirà en la Taula de vocables scurs de l’edició d’Ausiàs Marc del 1545
Josep Bellvitges
Literatura catalana
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i eclesiàstic.
Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05
,
Joaquim Esteve i Subietlos
Gramàtica
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor i gramàtic.
Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino
,
Joaquim Martí i Gadea
Folklore
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Folklorista, lexicògraf i sacerdot.
Vida i obra A disset anys ingressà en el Seminari de València i fou ordenat de sacerdot el 1865 Fou vicari de Casinos Camp de Llíria, Pedreguer Marina Alta i Dénia, ecònom de Senija, regent d’Anna Canal de Navarrés i, des del 1879, rector de Mislata Aplegà abundants materials folklòrics dels pobles valencians, especialment d’aquells on exercí el sacerdoci, amb els quals compongué diversos llibres, molt rics de materials i de lèxic, alguns publicats amb pseudònim, on combinà el retrat caracteriològic, l’humor i les consideracions morals Ensisam de totes herbes, o Ensart de cansons valencianes…
, ,
Francesc Mirambell i Giol
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Estudià a la Universitat de Cervera i al seminari de Vic Es dedicà als estudis agrícoles collaborà a Memorias de Agricultura y Artes 1815-21, publicada per la Junta de Comerç de Catalunya, fomentà el conreu, especialment de les patates, a Prats de Lluçanès i llegí treballs a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona Publicà també diversos alfabets, com Anocugeni o alfabeto reformado universal 1813, Anocugeni compendiado, Petit alfabet català segons los principis de l’anocugeni o alfabet reformat 1815, Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano 1817, etc, i un Mapa de la…
Benito Feliu de San Pedro
Filosofia
Cristianisme
Escolapi il·lustrat.
Es doctorà en teologia a Roma El 1763 cooperà amb l’arquebisbe de València Andrés Mayoral en la creació del Seminari i Collegi Andresià, a càrrec dels escolapis, i n'escriví les constitucions Fou rector del Collegi de Sant Joaquim de València i provincial d’Aragó Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i intervingué en la reforma dels estudis de la Universitat de València 1787 Tingué cura de la impressió, a València, de la versió castellana de la Bíblia de Felipe Scio 1791-93 És autor d’estudis teològics, d’oracions circumstancials, d’una Arte del romance castellano…
Josep Maria de Barberà i Canturri
Literatura catalana
Cristianisme
Literat i orador.
Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…
,
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…
, ,