Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Miquel Cervià
Cristianisme
Franciscà.
Ingressà a l’orde el 1565 Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567 El 1571 participà en l’expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d’Àustria Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria que restà inèdit fins el 1847
Teodorico Borgognoni
Cristianisme
Metge i moralista italià.
De l’orde dominicà, fou bisbe de Bitonto i, després, de Cervia, i metge de tres papes Utilitzà narcòtics per a les operacions i mercuri per a malalties de la pell, així com alcohol vínic per a les ferides Autor de diverses obres, dedicà al bisbe de València Andreu d’Albalat la seva Chirurgia , un tractat de manescalia i un altre de falconeria La difusió de les versions catalanes féu creure que era català
Andreu d’Albalat
Cristianisme
Bisbe de València (1248-76).
Era germà de Pere d’Albalat Fou dels primers dominicans del convent de València Canceller del regne i confessor de Jaume I, celebrà durant el seu bisbat set sínodes diocesans El 1259 subvencionà la fundació d’una escola de gramàtica a la catedral El 1262 posà la primera pedra de la nova catedral, i el 1274 intervingué en la fundació de la cartoixa de Portaceli Assistí al concili II de Lió 1274 i des d’aleshores residí a Roma, però les seves despulles foren portades a València Teodorico Borgognoni , després bisbe de Cervia, a precs seus compongué i li dedicà el tractat de Chirurgia , traduït…
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…