Resultats de la cerca

Fundat el 1570 per trasllat del bisbat de Windisch, prosperà ràpidament i abastà el territori entre el Neckar i el Sant Gotard Dependent de l’arquebisbat de Magúncia, defensà el papa en la lluita de les investidures La reforma protestant obtingué el control eclesiàstic de Constança fins a la reacció del 1548, que tornà el bisbe catòlic El 1802 el bisbat fou secularitzat el 1821 fou suprimit, i el 1827, traslladat a Friburg

Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar…

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1405 i general de l’orde 1406 Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII Representant de la corona catalanoaragonesa al concili de Constança 1416, advocà a favor de la unitat de l’Església Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae

Essent sotsdiaca fou escollit pel bisbe KTvon Dalberg 1802 com a collaborador en l’organització de l’església alemanya, amb independència i primat propi, en la línia josefinista josefinisme Defensà el febronianisme al congrés de Viena 1814 contra el cardenal Consalvi i el nunci GSeveroli El seu nomenament com a vicari administrador de Constança, invalidat per Pius VII 1817, portà a la supressió de la diòcesi 1821 És autor de diverses obres febronianistes

Rector de la Universitat de Praga 1402-14, predicà en llengua txeca a la capella de Betlem, i fou també predicador sinodal 1405-07 La seva predicació defensà tant la reforma de vida, principalment de la clerecia, la qual criticà durament, com el poble txec, enfront del predomini alemany i romà Ell fou qui dotà la llengua txeca d’ortografia De ortographia bohemica , 1406 i en defensà l’ús a la predicació i en el cant religiós En part féu seves les doctrines de l’anglès John Wycliffe, i quan Alexandre V les condemnà 1409 s’enfrontà a l’arquebisbe de Praga, Sbinco, el qual l’excomunicà El 1412…

En el camp de les llengües orientals, publicà Die chrisliche Literatur des Orients 1911 i Geschichte der syrischen Literatur 1922 Creador de la litúrgia comparada Liturgie comparée , 1940, publicà també Die Messe im Morgenland 1906, Festbrevier und Kichenjahr der syrischen Jakobiten 1910, Vom geschichtlichen Werden der Literatur 1923, Nocturna Laus obra pòstuma, 1957 Dirigí durant molts anys la revista ‘Oriens Christianus’

Elegit papa a la mort d’Alexandre V, convocà un concili per condemnar les doctrines de Wycliff Pressionat per l’emperador Segimon a convocar el concili de Constança per acabar el Cisma d’Occident, hi fou deposat, comptat com a antipapa i empresonat Martí V el reintegrà al cardenalat

El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi

Fou patriarca titular de Constantinoble i cardenal prevere de Sant Marc 1405 Fou elegit papa de Roma, enfront del d’Avinyó, Benet XIII Ambdós foren deposats pel concili de Pisa 1409, on l’antipapa Alexandre V obtingué el reconeixement general Continuà com a papa fins al concili de Constança, on renuncià al papat

Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança 1416 per a tractar de la solució del Cisma d’Occident Bisbe de Vic 1423, prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi