Resultats de la cerca

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques pastorals amb…

Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l’autoritat de l’Església, el matrimoni i la propietat Processat pel bisbe Pere de Rocabertí, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…

El 1850 es traslladà a Girona i serví el Dr Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Caterina de Girona El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals El 1880 la congregació inaugurà el noviciat, i els anys següents fundà noves comunitats a la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Blanes El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació aprovació definitiva del 1936 El 1996 s’obrí a la diòcesi…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…

Membre de diverses comissions, com la del Patrimonio Artístico Nacional, la diocesana d’art sagrat, la de l’Institut d’Estudis Gironins, etc Fins el 1974 fou director del Museu Diocesà de Girona Dugué a terme una tasca important de catalogació —Museu Diocesà i arxiu de la catedral— i de publicació de temes gironins A part nombroses collaboracions a periòdics, cal citar-ne La comarca de Bañolas amb JMCorominas, La comarca de Besalú, El paseo arqueológico de Gerona, El Museo Diocesano de Gerona, Amer, Comentario al Apocalipsis de Beato de Liébana, Santa María de Castelló de Ampurias, El…

Fill de Ramon de Blanes, que fou ambaixador a Roma, i d’Aldonça de Fenollet Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe pel capítol valencià i ratificat per Innocenci VI Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral 1357 i impulsà l’edificació de l’aula capitular Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III passà a Sardenya el 1354 Era besoncle de Francesc de Blanes, bisbe de Barcelona

Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no pogué assumir el càrrec fins el 1713 bandejat per Felip V, passà a Vilanova i la Geltrú, a Mallorca i, finalment, a Gènova Climent XI li mantingué el títol malgrat l’oposició del rei

Ingressà al noviciat l’any 1575, dins la província d’Aragó, i féu els estudis sacerdotals a l’Índia Treballà entre els cristians de Malabar ensenyà teologia i llengua siríaca al seminari de Vaypicota acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat

Estudià a París 1347 i després hi ensenyà, del 1357 al 1365 Procurador general del seu orde el 1366 provincial de Catalunya el 1369 i el 1372 És autor d’uns remarcables Commentarii in IV Sententiarum 1364-65, inèdits, i d’un Repertorium praedicantium , tret dels sants pares, perdut Bacó s’inspirà en molts autors, entre ells Aristòtil, Avicenna i altres escriptors àrabs traduïts en els sants pares, sobretot en Agustí, en el pseudo Dionís, en Boeci, etc en molts escolàstics i juristes anteriors i contemporanis Hom l’anomenà Doctor sublim Les seves idees són de l’escolàstica decadent tot i la…