Resultats de la cerca

Fou guardià 1571 dels convents d’Alcúdia i de Sant Francesc 1590 i de Jesús 1598 de la ciutat de Mallorca El 1571 anà a Lepant, i restà uns quants anys a Sicília 1571-74 Deixà escrit un extens noticiari històric de Mallorca, especialment referent al seu orde

Ingressà a l’orde el 1565 Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567 El 1571 participà en l’expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d’Àustria Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria que restà inèdit fins el 1847

Catedràtic d’humanitats 1571-74 a la Universitat de Barcelona, abandonà l’activitat docent i es feu monjo al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Segons Torres i Amat, és autor d’una comèdia, en llatí, sobre la batalla de Lepant 1571, que fou representada pels seus deixebles al final del segle XVIII se’n conservava un exemplar al monestir, però avui no en resta cap testimoni

Dominicà del grup reformador, fou creat cardenal 1557 Ajudaren en part a l’elecció papal els esforços de Lluís de Requesens, com a penyora de la reforma tridentina Volgué fer dels Estats Pontificis l’ideal d’un estat reformat Publicà el Catecisme romà 1566, el Breviari 1568 i el Missal 1570, d’acord amb els decrets tridentins formà una Comissió per a la revisió de la Vulgata 1569 Defensor de la llibertat eclesiàstica enfront de l’intervencionisme dels reis, s’enfrontà amb Felip II per la butlla In Coena Domini Patrocinà la formació de l’esquadra aliada contra els turcs Lepant,…

Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres…

Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…

Vida i obra És conegut principalment pel  Llibre d’algunes coses assenyalades , escrit vers el 1583, mentre era escrivent a les ordres de Francesc Vilar, escrivà del racional de la ciutat de Barcelona La divulgació dels documents municipals secrets li ocasionà un procés i la condemna a presó, el 1584, amb la qual s’intentava evitar que fugís a Castella i la confiscació de l’obra, que restà a l’escrivania del racional Per ser canonge, pogué complir en forma canònina i durant poc temps Després d’aquest afer, marxà a Roma, al servei d’Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba,…