Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joaquim Masmitjà i de Puig
Cristianisme
Canonge de Girona i fundador de la congregació de filles del Santíssim i Immaculat Cor de Maria.
Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834 Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació 1848 i apòstol de la devoció al Cor de Maria Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona
missionera filla del Santíssim i Immaculat Cor de Maria
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a Olot (Garrotxa) el 1848 pel canonge Joaquim Masmitjà i de Puig per a l’educació de nenes i joves.
El 1871 la congregació fundà cases a Califòrnia i s’expandí per l’Amèrica Llatina També té cases a Itàlia i a França
filla de Santíssim i Immaculat Cor de Maria
Cristianisme
Membre de la congregació femenina d’ensenyament, de dret pontifici, fundada a Olot el 1848 pel canonge Lluís Masmitjà i de Puig, segons la regla de sant Agustí.
Obtingué el decret de lloança el 1893, i l’aprovació definitiva el 1907 La casa generalícia fou traslladada a Barcelona
Josep Maria Martí i Bonet

Josep Maria Martí i Bonet
© Phisalys
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Formació Estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1949-1957 És també diplomat en Paleografia, Diplomàtica i Arxivística per l’Arxiu Secret del Vaticà 1971 i el 1976 obtingué el doctorat en Història de l’Església per la Pontificia Universidad de Salamanca Ha cursat també estudis de Biblioteconomia i Informàtica Títols eclesiàstics Ordenat de sacerdot el 1961, els seus càrrecs eclesiàstics inclouen el de capellà de la Casa General de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora darderes 1972 i el de canonge de la catedral de Barcelona 1988 Docència Ha…
bisbat de Girona

Catedral de Girona
© Lluís Prats
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Girona.
Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…