Resultats de la cerca

Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins

Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al…

Fill natural de Carles, príncep de Viana Fou prior del Pilar de Saragossa, abat de Sant Joan de la Penya 1476 i administrador del bisbat de Patti Acabà la construcció de la catedral d’Osca Els últims anys del seu episcopat es veieren torbats per la lluita que sostingué amb el bisbe coadjutor Felip d’Urries nomenat a instàncies de Carles V, que pretenia apoderar-se de la seu episcopal, lluita que derivà en una guerra civil a l’alt Aragó 1517-31

Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes , text gramatical per a l’ensenyament del llatí amb exemples en català Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics —A Nebrija, però, no hi és esmentat— i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris

Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació del mateix…

Fill d’una família addicta als reis de Navarra —el seu pare fou president del consell reial—, afirmà que la seva llengua era la “bizcaína” A París, on estudià 1523-37, conegué Ignasi de Loiola , i fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ordenat de sacerdot a Venècia 1537, anà a Roma 1539-40 Legat pontifici a les Índies orientals portugueses, arribà a Goa el 1542 Predicà l’evangeli i batejà força milers de persones a l’Índia, a les illes Moluques i a les de Halmahera, Morotai i Rau, anomenades llavors “as ilhas do Mouro” Organitzada la província jesuítica de l’Índia, anà a…

Biografia Estudià al collegi escolapi d’Alcalá de Henares, com a fàmul Decidí fer-se escolapi amb motiu de les festes de 1891 per la beatificació del pare napolità Pompili Maria Pirrotti, i el 14 de gener de 1894 entrà al noviciat d’Iratxe Navarra com a generalici, és a dir, religiós que professava no en una província sinó a disposició del pare vicari general d’Espanya Hi pronuncià els vots el 18 d’agost de 1895, i allí mateix continuà amb els estudis eclesiàstics, que acabà a San Pedro de Cardeña Burgos El 1900 es dissolgueren els generalicis i cada religiós fou incardinat a una…

Bisbe d’Osma 1208 i arquebisbe de Toledo 1209, intervingué en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 El 1247 assistí al concili de Lió Escriví una obra històrica, De rebus Hispaniae , també coneguda com a Crónica del Toledano

Agustí i graduat en teologia, fou professor a Osca i a Saragossa i prior dels convents d’aquestes ciutats El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona Escriví el Libro de la conversión de la Magdalena 1588, influït per fra Luis de León, impregnat de religiositat popular El pròleg és una apologia del castellà, oposat al llatí

Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb