Resultats de la cerca
Es mostren 2620 resultats
confessionari
confessionari dissenyat per Gaudí per al temple de la Sagrada Família
© Fototeca.cat
Cristianisme
Seu del confessor per a l’administració del sagrament de la penitència.
El confessionari, propi de l’Església llatina car a l’Orient hom es confessa dempeus, ha revestit dues formes la d’un senzill seient, als peus del qual s’agenollava el penitent, i la d’espai tancat introduïda amb la Contrareforma, que respon a l’exigència de l’anonimat i de la separació de sexes Modernament, hi ha hagut intents de transformar-lo en una mena de saleta de consulta
Bernat de Boïl
Fra Bernat Boil,per M. Fuxa
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Diplomàtic i eclesiàstic.
De família noble aragonesa, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, abraçà la vida eremítica a Montserrat 1480-81 i esdevingué superior dels ermitans 1482 traduí per a ells del llatí a l’aragonès el tractat De religione 1489 Interessat pel lullisme, es relacionà amb Arnau Descós i Pere Deguí Enviat per Ferran II a la cort de França per gestionar-hi la devolució dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1486-87, hi conegué Francesc de Paula i ingressà a l’orde dels mínims 1491, orde que introduí després a la corona catalanoaragonesa A petició dels…
Cecília
Santa Cecília, per Simon Vouet, en una pintura de 1626
Cristianisme
Màrtir cristiana, d’autenticitat discutida, venerada a Roma des de la fi del segle V.
Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de Haydn L’…
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola en un retrat del 1497/1517 realitzat per fra Bartolomeo della Porta
Història
Literatura italiana
Cristianisme
Predicador, escriptor i polític italià.
Frare dominicà a Bolonya 1475, predicà al nord d’Itàlia fins que fou nomenat prior de Sant Marc de Florència 1491 Creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, i capdavanter d’un moviment ascètic popular, els piagnoni que ploraven la decadència de l’Església, intentà de reorganitzar la república damunt les bases d’un cristianisme radical Partidari de Carles VIII de França en l’expedició contra Piero de Mèdici, sostragué Florència de la Santa Lliga contra França, fet que provocà l’oposició dels seus enemics, els arrabbiati , sostinguts per Ludovico il Moro i per Alexandre…
Guillem Colom
Edifici de l’antic hospital fundat a Barcelona per Guillem Colom al s XIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Canonge de la seu de Barcelona i tresorer de Jaume II de Catalunya-Aragó.
Fundà l’hospital que dugué el seu nom, al qual deixà els seus béns en morir El 1219 havia aconseguit la protecció papal per a la fundació L' hospital d’en Colom fou l’antecessor immediat del de la Santa Creu, creat el 1401 en el mateix emplaçament per la unió de diversos hospitals anteriors Se'n conserva una sala que fou després capella de l’hospital de la Santa Creu i és actualment sala d’exposicions
Joan
Mare de Déu amb l’Infant i sant Joan, dibuix realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Profeta, anomenat també el Precursor.
Visqué austerament als deserts de Judea, on predicava al poble la conversió, per preparar-lo al judici del Regne de Déu Segons Lluc, Joan, nascut poc temps abans que Jesús, començà a predicar l’any 27 o 28 dC La seva predicació, que degué durar només un any o dos, féu un impacte gran en el poble El bany en l’aigua del Jordà, acompanyat d’una confessió dels pecats, era signe del perdó i compromís de vida nova Ensenyava a la gent a compartir el menjar i el vestit amb els més necessitats i acollia benignament persones de mala reputació, com publicans i soldats Jesús i alguns dels…
relíquia
Lipsanoteca de fusta (s XIII) de l’església de Santa Pelaia (Coll Boix) usada per a guardar relíquies
© Fototeca.cat
Religió
Cristianisme
Allò que resta del cos d’un sant, dels instruments de martiri, del seu vestit, etc, i que hom venera.
Hom troba elements d’aquest culte a les religions primitives, com és ara entre els antropòfags i els caçadors de testes Adquireix més autonomia en les cultures on els grans personatges reis, sacerdots, personatges mítics, sants, etc són venerats en vida i després de morts A Grècia hom venerava suposades relíquies dels herois mítics Teseu, Dionís, Cronos, etc També a Egipte existiren, al costat de les tombes reials i dels cementiris de toros d’Apis, nombrosos sepulcres d’Osiris Una nova significació adquirí el culte en les religions històriques fragments del cos de Buda, venerats…
Brígida
Estàtua de Brígida realitzada per Johannes Junge el 1425 (Abadia de Vadstena)
Håkan Svensson (CC BY-SA 3.0)
Literatura sueca
Cristianisme
Escriptora mística sueca, fundadora d’un orde monàstic femení.
Casada amb Ulf Gudmarsson 1316, tingueren vuit fills, entre els quals santa Caterina de Suècia Després d’un viatge a Compostella, Brígida i el seu marit decidiren d’entrar a la vida religiosa i ella ho feu en el monestir d’Alvastra 1344, on hom diu que tingué revelacions Fundà a Valburga l’orde del Santíssim Salvador brigitina A partir del 1350 visqué a Roma Fou canonitzada el 1391 per l’Església Catòlica L’any 1999 fou proclamada copatrona d’Europa, juntament amb Edith Stein i Caterina de Siena La seva festa se celebra el 23 de juliol
vas d’elecció
Cristianisme
Subjecte triat especialment per Déu per a un ministeri singular.
És aplicat per antonomàsia a l’apòstol Pau
pare de l’Església
Sant Jeroni escrivint, dibuix que realitzà Antonio Pereda (1608-1678) de sant Jeroni, pare de l`'Església
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Cadascun dels escriptors de l’Església que excel·leixen per l’ortodòxia de la seva doctrina, per la santedat de vida, per l’aprovació de l’Església i per l’antiguitat.
Aquesta darrera característica fou interpretada diversament D’ençà del segle XVIII hom conclou l’època patrística amb Isidor de Sevilla, per a l’Occident, i amb Joan Damascè, per a l’Orient patrologia Els que gaudeixen de més autoritat són anomenats doctors El terme sovint inclou els pares apostòlics i els apologistes dels tres primers segles