Resultats de la cerca

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Per disposició de la infanta Anna, fou confessor a les Descalzas Reales, de Madrid Com a pintor fou probablement deixeble de Joan de Joanes Dominava el dibuix, però les seves obres tenen poc vigor i es ressenten d’una coloració agra el seu estil és exemple del manierisme local més fluix De la seva obra, molt dilatada, cal esmentar la Mare de Déu de la Llet Museu de Belles Arts de València, Sant Francesc, Santa Clara i Sant Bernadí Descalzas Reales, de Madrid, els…

Estudià belles arts a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, i l’any 1959 rebé el Premio Nacional de pintura El 1964 fundà, amb la llicenciada en química i en teologia Carmen Hernández, el Camí Neocatecumenal al barri marginal de Palomeras Altas, als afores de Madrid Els seus esforços es centren en oferir una proposta de catequesi adequada als nous temps a partir del kerigma , la bona notícia de Crist ressuscitat que travessa tot l’itinerari neocatecumenal i que es basa en tres conceptes paraula, eucaristia i comunitat com a pilars de la vida cristiana…

La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…

Estigué molt en voga a la fi de l’edat mitjana i als dos primers segles de la impremta Un llibre d’hores de Setmana Santa en català fou imprès a València el 1494 LEs miniatures de la majoria d’aquests manuscrits constitueixen, sens dubte, un exponent valiosísim de la printura medieval Durant els ss XIV i XV França fou el centre més important JPucelle minià el llibre d’hores de Jeanne d’Évreux ~1325, The Cloisters Museum, Nova York una sèrie d’artistes agrupats sota el títol de Pintor del duc de Berry illustraren una gran quantitat de llibres per a Joan, duc de Berry Cal destacar…

Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma ~1701-18 És autor d’escenes de les vides de Santa Úrsula i de Sant Nicolau i del Sant Josep entre àngels i el Purgatori de l’església de Sant Joan Baptista de Valls Treballà a diverses poblacions de la comarca Hom l’ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari

Fortament influït per l’obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori del monestir d’Escaladei, del qual fou també prior

Biografia Estudià les primeres lletres als escolapis de la seva població i entrà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1900 Acabat el noviciat cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Exercí el magisteri de primària i de comerç successivament a Vilanova i la Geltrú, Puigcerdà, Morella i Nostra Senyora de Barcelona Passà sis anys a Cuba 1920-26, on ensenyà assignatures de batxillerat, sobretot matemàtiques Tornà a Catalunya i fou destinat a Igualada, on impartí filosofia a batxillerat Tenia qualitats per a la pintura i per això s’encarregà de dissenyar i pintar els decorats de les…

Biografia  Entrà a l’escola Pia, on vestí la sotana a Moià el 16 de setembre de 1894 i hi professà el 20 d’agost de 1894 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de febrer de 1904 De salut malaltissa, fou destinat exclusivament a Tàrrega Ensenyà tres cursos a primària, i després impartí les assignatures de calligrafia, geografia, llatí i dibuix Molt volgut pels alumnes per la seva bonhomia i per la destresa calligràfica i pictòrica, compartí també amb ells la passió pel futbol i passà hores, fins i tot de la nit,…

Deixeble d’Evarist Munyós a València, on també estudià filosofia Fou després deixeble de Sebastiano Conca a Roma Director de l’Acadèmia de Santa Bàrbara de València, més endavant ho fou de la de Sant Carles 1768, i acadèmic de mèrit de San Fernando 1762 Té obres als convents de caputxins i de Sant Francesc de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de San Fernando

Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví diversos sermons i una Oració 1792, precedida d’un llarg pròleg sobre castellonencs illustres València engrandida i cèlebre en tot el món per Sant Vicent 1784 i 1804 i Carta del sacristán de Tírigs 1806, en què defensa la filiació valenciana del pintor Francesc Ribalta