Resultats de la cerca

Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial Regent de l’audiència, s’oposà 1695 a la inquisició per raons de jurisdicció els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V i fou obligat a presentar-se a Madrid però en tornà triomfant Més tard, partidari del rei arxiduc Carles, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns Publicà…

Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia Menino de la reina fou bisbe de Calahorra 1701, arquebisbe de Burgos 1702, cardenal 1702 i regent del consell suprem d’Aragó i del consell d’estat

Bisbe de Corint 1921 i arquebisbe d’Atenes 1938 i 1942, fou desterrat 1938-41 pel govern grec S'oposà a l’ocupació alemanya i protegí els jueus fundà el grup resistent Organització Nacional de Solidaritat Cristiana Fou nomenat regent de Grècia pel rei Jordi II 1944-46

Fill gran del noble Pere de Muntaner i de Solanell, senyor de Gàver i regent de la tresoreria de Catalunya Fou paborde de Berga i abat de Sant Pere de Galligants El 1683 presidí la diputació de la Generalitat de Catalunya Fou abat de Sant Cugat del Vallès 1696-1711 i arquebisbe de Mèxic 1711-12

Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins

Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís

Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí

Sembla que provenia de la família Llorenç Passà a Nàpols el 1506, amb el seu marit Joan Llong, valencià, regent del Consell d’Aragó Vídua amb tres fills, serví els malalts inguaribles com a terciària franciscana i membre de la Compagnia dei Bianchi, juntament amb altres dames entre les quals, Vittoria Colonna Dirigí l’hospital dels inguaribles i el 1535 fundà, sota el guiatge espiritual de Gaetano da Thiene, el monestir de Santa Maria di Gerusalemme, del terç orde franciscà L’any 1538 el monestir fou posat sota la direcció dels caputxins, arribats a Nàpols el 1530

Era germà d’Agustí Gallard, que el 1588 havia estat nomenat bisbe d’Elna, però que morí abans de prendre possessió de la diòcesi, i de Cristòfor, regent de la tresoreria del Principat 1609-15 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1615-38 A Perpinyà dugué a terme la unió dels capítols de Sant Joan i d’Elna, transferit aquest recentment a aquella vila El 1613 assistí al concili de Tarragona i, de retorn, impulsà a Vic l’organització d’una unió per a lluitar contra el bandolerisme Fou enterrat 1621 al panteó familiar de la cartoixa d’Escaladei

Aragonès, canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d’Osca el 1486 En qualitat de tal, topà amb l’inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Joan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma Féu condemnar més d’un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots