Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Ramon de Reus
Cristianisme
Història del dret
Eclesiàstic, diplomàtic i jurista.
Des d’abans del 1282 era ardiaca de Ribagorça al capítol de Lleida El rei Alfons II li confià diferents missions diplomàtiques a la cort de Castella 1286 per apaivagar el rei Sanç IV per la negativa de lliurar-li els infants de la Cerda, refugiats a Aragó, a Roma a la cort papal, acompanyant Gilabert de Cruïlles 1286, per calmar les tibantors amb el papa, i a Bardens, davant Eduard d’Anglaterra, que feia de moderador entre catalans, augerins, francesos i pontificis 1257 El 1288 anà també amb Cruïlles a la Provença per tractar una treva amb els francesos
Maria Rosa Molas i Vallbé
Cristianisme
Religiosa i fundadora de la congregació de germanes de Nostra Senyora de la Consolació.
El 1841 ingressà a l’hospital de Reus per tenir cura de malalts i es féu germana de la caritat Enviada, el 1849, a la Casa de Misericòrdia de Tortosa, hi fundà un collegi el 1851, i el 1857, amb les germanes que habitaven amb ella, passà a l’obediència del bisbe i fundà la seva congregació El bisbe Vilamitjana acceptà els seus vots perpetus 1869 La congregació rebé l’aprovació papal el 1901 Fundà una comunitat i un hospital a Castelló de la Plana 1859 i un noviciat i una casa mare a Tortosa 1860 Fou beatificada per Pau VI el 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988
Josep Maria de Barberà i Canturri
Literatura catalana
Cristianisme
Literat i orador.
Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…
,
Baltasar de Bastero i Lledó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Degà del capítol barceloní, defensà la submissió a Felip V Li fou confiat pel duc de Berwick el càrrec de vicari general castrense i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Barcelona Fou inquisidor de Catalunya i Mallorca i bisbe de Girona 1729
Antoni Forcades i Ferraté
Cristianisme
Eclesiàstic.
L’any 1899 ingressà a l’orde de Sant Joan de Déu, on molt aviat començà a fer d’assistent entre els malalts discapacitats Treballà a Ciempozuelos, a l’asil de La Línea de la Concepción, al manicomi de Sant Boi de Llobregat, a l’asil de Barcelona i a l’institut per a epilèptics de Carabanchel L’any 1906 fou destinat a Mèxic, on s’establí a la casa de San Juan de Dios de Zapopan, a l’estat mexicà de Jalisco Treballà en el prestigiós manicomi de Zapopan, entitat pionera en la cura d’aquests malalts, dirigida pels frares de Sant Joan de Déu També treballà a l’Hospital de San Martín de Guadalajara…
Ramon Busquets
Cristianisme
Missioner del col·legi d’Ocopa.
Participà amb Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla 1799-1807, i escriví un Diario de la expedición Morí quan acompanyava l’expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba
Pere Batlle i Huguet
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art. Canonge del capítol tarragoní, fou professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona des del 1933.
Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89
Guillem de Barberà
Cristianisme
Bisbe de Lleida (1248-55).
Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà…
Rafael Sans
Cristianisme
Missioner.
Ingressà en l’orde franciscà 1834 Arran de l’exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d’allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions 1861, definidor general de l’orde 1863 i visitador apostòlic a Xile Publicà obres històriques i escriví Mis memorias 1911