Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Lluís Espinal i Camps
Cristianisme
Jesuïta.
Entre els anys 1944 i 1949 estudià al collegi i seminari menor de Sant Josep Roquetes, Baix Ebre, i el mateix 1949 ingressà a la Companyia de Jesús, en la qual feu els seus vots perpetus el 1951 El 1962 fou ordenat sacerdot Estudià humanitats 1951-53, filosofia 1953-56, teologia 1959-63 i s’especialitzà en cinema i televisió a l’Escola Superior de Periodisme i Mitjans Audiovisuals de la Universitat del Sagrat Cor de Milà 1964-65 L’any 1968 fou enviat a La Paz Bolívia com a missioner, on desenvolupà, a més de la seva tasca com a sacerdot, la seva faceta periodística com a crític…
Manuel Pousa i Engroñat
Cristianisme
Eclesiàstic i activista social, més conegut per Pare Manel.
S’ordenà sacerdot el 1975 a Barcelona Exercí la seva tasca pastoral als barris del Verdum i de Roquetes de Barcelona i, posteriorment, a la Trinitat Vella En aquests barris obrers es dedicà a l’assistència a les persones i les famílies necessitades, i especialment a la població reclusa i els seus familiars El suport a la seva activitat solidària es materialitzà el 1997 amb la creació del festival per a recaptar fons Guanya’t el cel amb el Pare Manel Alguns aspectes de la seva manera d’entendre i de viure la fe cristiana li comportaren crítiques d’una part de la cúpula catòlica…
jesuïta
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la Companyia de Jesús, orde fundat per sant Ignasi de Loiola i aprovat com a tal per les butlles Reginae Militantis Ecclesiae de Pau III (1540) i Exposcit debitum de Juli III (1550).
El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n'alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…