Resultats de la cerca

Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…

Identificà l’origen solsoní de Francesc Ribalta 1951 i és autor de l’obra La Mare de Déu del Claustre de Solsona 1966 i d’altres articles i treballs

Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’establí a…

Havia estat canonge de Solsona 1912 i preconitzat bisbe d’Amata i administrador apostòlic de Solsona 1920 Promogué en la seva diòcesi l’Obra dels Exercicis Parroquials i aconseguí la restauració de la mitra de Solsona 1933, suprimida pel concordat del 1851 i promoguda pel cardenal Vidal i Barraquer

Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1615 i el mateix any fou tramès a estudiar filosofia al collegi major de Solsona i teologia a Girona Fou catedràtic de teologia de la Universitat de Girona entre el 1637 i el 1645 provincial dels dominicans de l’antiga Corona catalanoaragonesa 1645-49 Bisbe de Solsona, endegà el Seminari, protegí la Universitat de Solsona, creada el 1620 féu unes visites pastorals detallades del seu bisbat

Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per l’absolutisme, i fugí a França, on signà l' Exposición dirigida a Su Santidad 1823, dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França També envià als seus diocesans una pastoral 1823 contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten

Rector de Santpedor Bages, fou visitador general del bisbat de Vic Compongué i arreglà el ritual de la diòcesi Ordinari per als curats , que, seguit d’un tractat de Doctrina cristiana , en forma de diàleg, i d’una Breu instrucció per als rectors o curats que han d’exercir l’art de notaria en ses parròquies 1568, dedicà al bisbe de Vic Benet de Tocco L’obra respon a la línia de foment de la catequesi promoguda pel concili de Trento catecisme

Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en ciències eclesiàstiques per la Facultat de Teologia de Catalunya Ordenat sacerdot l’any 1997, el 2004 es doctorà en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i professor d’antropologia teològica a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida Del 2005 al 2010 fou vicari general d’afers econòmics de la diòcesi de Solsona El novembre del 2010 el papa Benet XVI el nomenà bisbe de Solsona en substitució de Jaume Traserra i Cunillera L’agost del 2021 anuncià la seva…

Llicenciat en filosofia, teologia i dret i doctor en dret canònic per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i llicenciat en filosofia i lletres i dret per la Universitat de Barcelona, fou ordenat sacerdot el 19 de març de 1959 Professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou prevere de l’arquebisbat de Barcelona, dins del qual ocupà, entre d’altres, el càrrec de jutge del tribunal eclesiàstic, secretari-canceller 1972-87 i vicari general de Barcelona 1987-93 També fou canonge de la catedral de Barcelona entre el 1986 i el 2001 i degà del capítol catedralici entre…

Rector de Vallferosa Solsonès en 1779-82, de Castellvell de Solsona i de Castellnou de Seana Escriví unes Memorias de la ciudad de Solsona y su iglesia Barcelona 1959 aprofitant en part els materials recollits per Miquel Llisterri, i han restat inèdites una biografia del bisbe Lassala, en castellà, i Dogmes i veritats de la nostra santa religió catòlica 1805, comentari al Catecismo del mateix Lassala, del qual traduí també una versió abreujada Hom li ha atribuït una història de Catalunya, perduda