Resultats de la cerca

Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple Fou comanador de Gardeny 1207-11 i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença 1213 Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i de Muret 1213 El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217 El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’elogià per la…

Estudià a Vic i a Roma Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955 Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres El problema català Reflexions per al diàleg 1986, Hores de recolliment Diari íntim dels darrers…

Rebesnebot del mestre Guillem de Mont-rodon El 1297 fou lliurat pels seus pares, Ferrer de Mont-rodon i Sibilla, a la canònica de Girona Des del 1312 fou delegat pel capítol gironí per tenir cura de l’obra de la catedral de Girona, i també ho fou per impedir que l’infant Pere, comte d’Empúries, erigís en bisbat Castelló d’Empúries Ja bisbe, continuà l’obra de la catedral i promogué la litúrgia i el culte instituí la festivitat de Carlemany i dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sisi Gran bibliòfil, manllevà llibres per copiar a la canònica de Vic el 1345 Pere III li demanà totes…

Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon mort el 1338 Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú Fou nomenat vicari general del bisbe Satria 1373, i bisbe de Girona l’any següent Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que vigí molts segles Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon

A la fi del s XIX foren instituïdes congregacions de lluïsos, independents de la congregació mariana, a totes les diòcesis catalanes han estat famosos els lluïsos de Gràcia, els lluïsos de Taradell, que han deixat el nom a una cobla de música, i els lluïsos de Girona

Als Països Catalans, són moltes les festes, processons o romeries que se celebren a causa d’algun vot, i per això reben el nom de votades festes votades, processons votades, etc Cal remarcar la festa de Sant Sebastià a Alaró Mallorca, el Pelegrí de Tossa a Santa Coloma de Farners Selva, la festa del Figueró a Vallcàrcara Vallès Oriental, la de la Mare de Déu del Bonviatge a Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà, i una missa setmanal, cada divendres, a Taradell Osona per haver-se deslliurat del còlera

Comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries la diòcesi de l’alta edat mitjana de Castelsardo desaparegué amb motiu de la invasió dels àrabs La seva jurisdicció s’estén sobre 387 parròquies, agrupades en 24 arxiprestats Té una extensió de 4 965 km 2 i és dividit actualment en quatre zones pastorals Els límits de l’antic bisbat, testimoniats ja el 1115, fins el 1957 no experimentaren cap variació Els seus límits antics comprenien la vall de Camprodon excepte la Ral i Sant Pau de Seguries, les valls del Bac, de Bianya i de Ridaura, la plana d’en Bas excepte…

En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…