Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Jeroni Giribets
Cristianisme
Eclesiàstic.
Publicà panegírics religiosos i deixà inèdita una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari , en vers
Joan de Nuix i de Perpinyà
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Expulsada aquesta 1767, s’establí a Ferrara Itàlia, on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie 1780, obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal Fou traduïda al castellà a Madrid 1782 i a Cervera pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà , 1783 Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà mort vers el 1804, primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i de Perpinyà Torà 1741 —…
Gil Esteve i Tomàs
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà a Cervera Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona 1831 i governador de la de Solsona 1846 Bisbe de Puerto Rico 1848, hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal Malalt, tornà a l’Estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona 1855-57 i de Tortosa 1858, càrrec que no arribà a ocupar
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…
franciscà | franciscana
Sant Francesc i santa Clara amb altres religiosos, oli d’Antoni Viladomat (MAC)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís el 1208.
Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’orde…