Resultats de la cerca

Teodoric el Gran l’envià a Constantinoble perquè obligués l’emperador Justí a no perseguir els arians No havent assolit un èxit total, en tornar a Ravenna fou empresonat

Féu condemnar el monotelisme en el concili I del Laterà 649 Això desplagué a l’emperador Constanci II, el qual el féu empresonar 653 Condemnat a mort, a instàncies del patriarca bizantí Pau II li fou commutada la pena per la deportació És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 13 d’abril

Entrà a la Companyia el 1560 i passà a Lovaina, on fou ordenat sacerdot 1570 i exercí el magisteri en teologia Professor a Roma 1575-88, escriví en aquesta època les Disputationes et controversiae christianae fidei adversus temporis hereticos 3 volums, 1586-93 Fou successivament rector del collegi romà 1592, provincial de Nàpols 1592, teòleg papal 1597, cardenal 1599 i bisbe de Càpua 1602-05 Tornà a Roma, on intervingué per defensar la primacia pontifícia en les controvèrsies politicoreligioses amb Venècia 1606-07 i Anglaterra 1606-09 i en els judicis de Galilei, Bruno i Campanella D’entre…

De l’orde dominicà, fou bisbe de Bitonto i, després, de Cervia, i metge de tres papes Utilitzà narcòtics per a les operacions i mercuri per a malalties de la pell, així com alcohol vínic per a les ferides Autor de diverses obres, dedicà al bisbe de València Andreu d’Albalat la seva Chirurgia , un tractat de manescalia i un altre de falconeria La difusió de les versions catalanes féu creure que era català

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Fill del comte de Montenegro Ramon Despuig i Cotoner, estudià al collegi de Monti-sion i a la Universitat de Mallorca, on es graduà 1774 de doctor en ambdós drets Cavaller de l’orde de Sant Joan, canonge de la seu i capellà de l’exèrcit, anà a Itàlia el 1782 i, camí de Malta, presencià el terratrèmol del 1783, sobre el qual escriví Varias observaciones hechas en el terremoto acaecido en la Calabria ulterior, año de 1783 Palma 1943 A Roma, el 1783, fou visitador de la Sapienza universitat, i a Mallorca, rector i vicecanceller de la Universitat Lulliana, promotor de la Societat d’Amics del País…

Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera

Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí

Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista “Archivo Ibero-Americano”, en la qual publicà documents i articles d’història catalana És autor d’obres històriques, com Cuándo y en dónde murió el infante fray Pedro de Aragón 1916, Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia 1397-1399 1921, premiada als jocs florals de València del 1919, i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV 1930

Havia estat prior de Cluny, bisbe d’Òstia i legat pontifici a Alemanya En ésser elegit papa, prohibí novament la investidura sínode de Melfi, 1089, bé que arribà a un acord amb França i Anglaterra En el sínode de Clarmont 1095 promogué la primera croada Prengué sota la seva protecció el regne d’Aragó, delimità el territori de la Narbonesa i inicià així la restauració de la Tarraconense 1097 Per contrarestar el pes germànic, afavorí el matrimoni de Matilde de Toscana amb Welf V de Baviera i concedí als normands la legislació papal per a Sicília Venerat com a beat, la seva festa…