Resultats de la cerca

L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…

Fou catedràtic de la Universitat de Cervera Durant la primera guerra Carlina dirigí el diari de l’exèrcit carlí Publicà l’opuscle Carlos V, rey legítimo de las Españas 1837 i aplegà els seus articles a El Restaurador Catalán , de Berga, en un volum 1840 En acabar la guerra, s’exilià a França El 1843 publicà a Montpeller Noticia de la última guerra civil de Cataluña

Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán Argentina, d’on arribà a ésser canceller Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes 1768, retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on morí

Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins

Franciscà, fou predicador i definidor del seu orde a Mallorca Publicà Manual dels fruits espirituals del viacrucis 1625, reeditat el 1651, un fulletó que proposa temes per meditar a cada estació del viacrucis

Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que es denominà…

Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI 1384, però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós 1387 Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisma d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’…

Prevere al monestir de Lerins i adversari de sant Agustí, fou famós per la seva doctrina sobre la tradició , expressada en l’obra Commonitorium És venerat com a sant, tardanament, a causa del semipelagianisme La seva festa se celebra el 24 de maig

Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602, que conté informacions avui encara interessants Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní Els seus darrers anys tingué fama de taumaturg