Resultats de la cerca

Representant de l’escola d’Oxford, volgué sintetitzar en una summa de metafísica el Sapientiale aristotelisme, neoplatonisme, patrística i filosofia àrab sobretot d’Avicebró i jueva de fet, però, restà més aviat fidel a la tradició augustiniana, sense assolir el que s’havia proposat

Ordenat ministre anglicà 1839, s’adherí al catolicisme 1845 i fou ordenat sacerdot 1849 Juntament amb Newmann, fundà l’Oratori anglès 1849 i en fou superior Formà part del grup ultramuntà de Manning És autor d’obres místiques i hagiogràfiques

Diaca Educat dins la tradició de Beda el Venerable a l’escola catedral de York, dirigida aleshores pel futur arquebisbe Egbert, acompanyà aquest a Itàlia per adquirir-hi llibres Fou director de l’esmentada escola des del 766 fins al 780, on obtingué un renom tal que, en un altre viatge a Itàlia, conegué Carlemany, el qual li proposà de dirigir ajudat per mestres cridats d’Itàlia i d’Hispània l’escola palatina d’Aquisgrà Mentre exercí aquest càrrec, Alcuí fou conegut per Flaccus Albinus versió llatina del saxó Alcwin El 796 es retirà en una de les abadies que successivament havia rebut de…

Clarissa a Saint-Omer 1606, amb unes altres cinc dones angleses fundà l’institut de les English Ladies ‘dames angleses’, inspirat en l’orde dels jesuïtes, dedicat a l’educació i a l’apostolat La innovació —supressió de clausura i de cor— li valgué l’empresonament a les clarisses de Munic 1631 i la supressió temporal de l’orde per Urbà VIII Passà els darrers anys a Anglaterra

Fill segon del Vell Pretendent Jaume d'Anglaterra , que el creà duc de York poc després de néixer El 1745, arran de la revolta dels jacobites escocesos, anà a París a demanar l’ajut del rei Lluís XV, però el 1747 tornà a Roma, on el mateix any fou creat cardenal amb el títol de York A la mort del pare intentà debades que el papa reconegués rei d’Anglaterra i Escòcia el seu germà, el Jove Pretendent Arquebisbe de Corint 1758 i bisbe de Frascati 1761-1803, el 1803 fou nomenat degà del Sacre Collegi i bisbe d’Òstia i Velletri En morir el seu germà Carles 1788, es…

Doctor en filosofia i teologia, professor de Sagrada Escriptura a Cambridge 1953-59 i des del 1969 i bisbe de Woolwich i de Southwark des del 1959 i 1969, respectivament, assolí fama mundial amb Honest to God 1963 traducció catalana, 1966, on plantejà la necessitat d’una radical formulació de la fe en un món secularitzat expressió de les vives polèmiques que suscità l’obra és el debat recollit a 'Honest to God’ Debatea , 1963 insistí en el mateix tema, el 1965, a The New Reformation i, el 1967, a Exploration Into God El mateix 1967 visità Barcelona, on no pogué tanmateix impartir unes…

A l’adveniment d’Elisabet I, refusà l' Act of Supremacy 1559 i abandonà Anglaterra 1565 El 1568 fundà a Donai Artois un seminari per a anglesos i el 1587 fou nomenat cardenal S'enfrontà a la reina d’Anglaterra i sostingué les iniciatives de Felip II d’Espanya

Monjo celta de Lindisfarne, conegué el monaquisme benedictí a Roma 654, que introduí a Ripon 657, juntament amb els usatges litúrgics romans, fet que li valgué l’oposició dels bisbes celtes i del rei Oswy Evangelitzà els frisons La seva festa se celebra el 12 d’octubre

Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d’Enric VII d’Anglaterra, i amic d’Erasme i de Thomas More Bisbe de Rochester 1504, en començar la reforma protestant es destacà com a controversista, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia 1527 La seva defensa de Caterina d’Aragó i la negativa a reconèixer l’acta de successió en determinaren l’empresonament 1534, durant el qual fou creat cardenal 1535, i el seu refús de l’acta de supremacia el portà a ésser acusat de traïció, i fou decapitat Fou canonitzat el 1935 La seva festa se celebra el 22 de juny

Sacerdot 1361 i doctor en teologia a Oxford 1372, hi fou també professor 1363-81 Formà part d’una comissió tramesa a Bruges per discutir amb els representants del papa algunes tesis polítiques opositor del sistema de prebendes i beneficis eclesiàstics, negava tot poder directe o indirecte a l’Església, fet que li valgué la protecció del duc de Lancaster, Joan de Gaunt Acusat a Roma per William Courtenay, bisbe de Londres, enemic del duc, Gregori XI condemnà dinou proposicions extretes del De civili dominio 1377, bé que la intervenció del duc evità l’aplicació de les sancions i la presó Les…