Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
llei de supremacia
Cristianisme
Llei del Parlament anglès (1535) per la qual el rei —Enric VIII i els seus successors— era proclamat cap suprem de l’Església anglicana (anglicanisme).
Abolida per la reina Maria I, fou novament promulgada per Elisabet I d’Anglaterra 1559
Pere Teodor Granell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit
Francesc Gustà i Salvador
Cristianisme
Apologista i crític.
Jesuïta 1759, estudià filosofia a Gandia i teologia a València Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot Residí també a Venècia 1796, Nàpols on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773 i Palerm 1805, ciutats on ensenyà història eclesiàstica Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe di Carvalho 1781 més…
Gaspar Cervantes de Gaeta
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1568-75).
Estudià a Salamanca i sembla que fou vicari general de la diòcesi de Lleó i inquisidor a Sevilla i a Saragossa Nomenat bisbe de Messina 1561, passà a Itàlia i assistí al concili de Trento des de la seva tercera etapa 1562-65 El 1563 fou nomenat arquebisbe de Salern, on reuní diversos sínodes diocesans El papa Pius V el feu membre de la comissió que havia d’entendre a Roma en el procés de l’arquebisbe Carranza El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, i el 1570 fou creat cardenal, però no arribà a la seu tarragonina fins el 1572 Aviat es destacà per la seva activitat hi celebrà un concili…
bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana

Mapa del bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, creada el 1960, que té com a capital les ciutats de Sogorb i Castelló de la Plana.
Té un total de 4643,08 km 2 , amb 228 parròquies, repartides en catorze arxiprestats, els quals són agrupats en quatre vicaris episcopals Comprèn l’antic bisbat de Sogorb, llevat dels arxiprestats d’Alpont, Xelva i Ademús, que s’uniren a València, i els antics arxiprestats del bisbat de Tortosa de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser, llevat de la parròquia de Catí També se li uní Vilafermosa i el seu arxiprestat, antic enclavament de València Es troba íntegrament dins la província civil de Castelló de la Plana, i és separada al nord pel bisbat de Tortosa…