Resultats de la cerca

Collaborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes 1096 presidit per Urbà II

Oposat a l’arianisme, fou sostingut per Atanasi i pels nicens però, acusat de sabellià, fou condemnat i desterrat Motivà la introducció en el símbol de la fe de l’incís “i el seu regnat no tindrà fi”

Franciscà, defensà la postura més observant dintre l’orde Acusat d’illuminisme, no fou sinó després de mort que Joan XXII condemnà la seva Postilla super Apocalypsim 1326, juntament amb les doctrines dels espirituals Les seves 118 quaestiones in secundum Librum Sententiarum el colloquen entre els millors mestres franciscans

Es dedicà als estudis bíblics Atreia fortament els laics amb la seva predicació Acusat d’anar contra la moral i la teologia, fou empresonat per cinc anys, fins que el seu bisbe el rehabilità Molt venerat al seu país, fou canonitzat per l’Església ortodoxa russa el 1549

Fou rector de l’Institut Catholique de Tolosa, càrrec que hagué d’abandonar 1907 en ésser acusat de Modernisme per la seva obra l' Eucharistie El 1899 fundà el “Bulletin de Littérature Ecclésiastique” collaborà en moltes obres collectives i en diverses revistes Pot ésser considerat un dels precursors dels estudis d’història dels dogmes

Bisbe d’Antioquia, tingué un paper en l’evolució del dogma trinitari i fou acusat de monarquianista dinamístic monarquianisme i d' adopcionista El sínode d’Antioquia 268 que el condemnà dóna una descripció desagradable de la seva persona però aquesta i les altres fonts històriques són massa partidistes i escasses per a poder judicar bé

Després d’uns quants anys de serveis a l’Església catòlica, com a nunci a Alemanya i bisbe de Modrus i de Capodístria, s’oposà al papat i manifestà fortes simpaties envers la reforma luterana Acusat d’heretge, s’exilià un quant temps a Suïssa És autor de molts opuscles de propaganda i de polèmica

Franciscà, experimentà la influència d’Angela da Foligno i de Giovanni da Parma La seva obra més important és Arbor vitae crucifixae , en què exposa idees escatològiques i reformistes, plenes d’intransigència i rigorisme Defensor acèrrim dels espirituals de Toscana, fou acusat d’heretgia, però aconseguí d’escapolir-se i trobà aixopluc entre els partidaris de Lluís de Baviera

Gran mestre de l’orde de l’Hospital 1307-19, succeí el seu germà Guillaume, del qual dugué a terme el projecte de conquerir l’illa de Rodes i de convertir-la en el centre de l’orde 1308 Acusat d’apropiació indeguda de béns obtingué una bona part dels béns dels templers, suprimits l’any 1312, hagué de dimitir 1319

Fou professor del seminari de Tarragona i des del 1815 rector del collegi del seu orde a Tortosa Acusat d’absolutista el 1821, fugí a Andorra Acabat el Trienni Liberal publicà les Cartas de un liberal arrepentido , on acusa els liberals, sense excepció, de tota classe de crims Afiliat al carlisme, consta que fou director del Boletín del Ejército Real de Aragón, Valencia y Murcia