Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del s X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de…
confirmació
Cristianisme
Sagrament que completa l’acció del baptisme, amb el qual, i amb la comunió eucarística, forma la iniciació cristiana.
La seva significació i eficàcia se centra en el do de l’Esperit Sant per confirmar el creient en la fe del baptisme i amb vista a la missió que, com a membre de l’Església, té en el món En l’Església primitiva —i és encara la pràctica de les Esglésies Orientals— formava una sola celebració amb el baptisme A Occident, la seva administració ha estat retardada a una edat més madura del creient N'és ministre ordinari el bisbe actualment, però, aquesta facultat ha estat ampliada, en determinats casos, als arxiprestes i a d’altres sacerdots A Orient, per tal de no restar separada del baptisme, la…
capítol catedral
Cristianisme
Corporació formada per canonges com a consell del bisbe a les catedrals; té també al seu càrrec, amb l’auxili dels beneficiats, la celebració solemne de l’ofici diví.
Els capítols catedrals sorgiren al llarg del s XI amb la dissolució de la vida en comú de les canòniques catedralícies canònicai erquè s’accentuà la separació dels béns entre les menses mensa episcopal i capitular La mensa capitular era administrada per pabordes l’organització de les pabordies pabordia per mesos de l’any ajudà a fixar el nombre de membres de cada capítol, tasca duta a terme a Catalunya el 1229 pel legat papal Jean d’Abbeville Dintre el capítol era d’importància primordial l'ardiaca els seus interessos i en general els del capítol eren sovint contraposats als del…
arquebisbat de València

Mapa de l’arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…