Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
miserere
Cristianisme
Salm cinquantè, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus).
És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra
quinquagèsima
Cristianisme
Diumenge que precedia el primer diumenge de quaresma, anomenat així perquè era el cinquantè dia abans de la Pasqua.
Fou suprimida de l’any litúrgic en la nova ordenació 1970
butlla blanca
Cristianisme
Butlla donada per un papa després de l’elecció i abans de la seva coronació, dita així perquè tenia l’anvers en blanc.
saltiri
Cristianisme
Rosari de la Mare de Déu, així anomenat pel fet que es compon de 150 avemaries, que és també el mateix nombre de salms que integren el saltiri bíblic.
apotactita
Cristianisme
Seguidor d’una secta cristiana del segle IV, que pretenia d’ésser fidel a l’ensenyament de l’Evangeli renunciant a tota mena de propietat, vivint d’almoina i portant una vida nòmada.
El nom tenia, originàriament, el significat més genèric de ‘monjo’ així, en Egèria
terciari regular franciscà
Cristianisme
Membre de la institució religiosa fundada el 1839 a Llucmajor (Mallorca), incorporada el 1906 al tercer orde franciscà.
Es dediquen al ministeri sacerdotal i regenten collegis d’ensenyament mitjà, així com parròquies de suburbi
església
Cristianisme
Comunitat local de cristians entorn d’un bisbe.
Així hom parla de l' església de Jerusalem o, en el llenguatge paulí, de l' església que és a Corint, a Roma , etc
pobre | pobra
Cristianisme
Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica.
Foren coneguts així, especialment, els valdesos valdès, sobretot després de l’escissió vers el 1205, i hom els anomenà a França pobres de Lió a Itàlia pobres llombards
acemeta
Cristianisme
Membre d’una comunitat de monjos bizantins fundada al començament del segle V, a la riba oriental del Bòsfor.
Els acemetes eren anomenats així ‘que no dormen’ perquè la comunitat pregava ininterrompudament durant totes les hores del dia i de la nit, pel fet que la meitat reposava mentre l’altra meitat feia oració
Jordi
Cristianisme
Bisbe de Vic (914-917).
Es distingí en l’augment i la reorganització patrimonial del bisbat consagrà les esglésies de Manresa i del Moianès, regió que organitzà eclesiàsticament, així com el monestir de Ripoll i l’incipient de Santa Cecília de Montserrat