Resultats de la cerca

Notari pontifici, és autor de la Compilatio tertia Pel gener del 1214 Innocenci III el nomenà legat papal a Occitània per tal de pacificar la part dominada pels croats de França i, sobretot, per tal d’alliberar l’infant Jaume I de Catalunya-Aragó, ostatge de Simó de Montfort Pel maig del mateix any lliurà el jove sobirà als barons catalans reunits a Narbona, i després d’haver convocat a Lleida unes corts generals, organitzà la regència del país, que assegurà la continuïtat del regne En tornar a Occitània es trobà amb el fet consumat de la convocatòria d’un concili el 8 de gener…

Basat en la suposada butlla sabatina de Joan XXII, que fou criticada sobretot pel bollandista Daniel van Papenbroeck 1628-1714, el privilegi fou successivament confirmat fins a Pius XI 1922

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les seves exigències…

Era fill de Domènec de Borja, senyor de Canals Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià que havia augmentat la seva preponderància fent costat al rei Pere III durant la Guerra de la Unió Es doctorà en dret civil i canònic a Lleida, on fou catedràtic de teologia i canonge de la catedral Fou conseller del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, president del Consell de Santa Clara, de Nàpols, i ambaixador reial al concili de Constança El 1429 obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII Gil Sanxis Munyós, a Peníscola En recompensa fou nomenat bisbe de València pel papa Martí…

Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…

D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…

La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…